La vespa asiàtica s'expandeix i l'apicultor ara ja lluita sol
El 2015 es van eliminar 140 nius i aquest any es calcula que ja n'hi ha uns 600 de descontrolats
No hi ha tractaments definitius per combatre-les
“L'apicultor ha de produir mel i no passar el dia matant vespes”
“La lluita contra la vespa asiàtica la tenim perduda perquè ara per ara no hi ha res prou efectiu per combatre-la.” Així de clar parlen des d'Apicultors Gironins Associats, que engloba la major part d'apicultors aficionats i professionals de les comarques gironines. I si fins ara la lluita contra la vespa asiàtica, també coneguda com a Vespa velutina, la duia a terme el sector conjuntament amb els Agents Rurals, segons assegura el secretari de l'associació, Carles López, “aquest any els Agents Rurals ja no ens poden ajudar” i les vespes campen al seu aire.
L'any passat, apicultors i Agents Rurals van aconseguir destruir 140 nius de vespa asiàtica a la demarcació de Girona, i aquest any –tot i que asseguren que no porten el compte dels que han aconseguit destruir– calculen que n'hi ha “uns 600 de descontrolats” i que “aquesta xifra anirà creixent”. Per sort, l'expansió de la Vespa velutina a les comarques gironines no va al mateix ritme que en altres zones com ara Galícia, “on la vespa va entrar el mateix any que va entrar a Catalunya i en canvi ells ja ho tenen tot ple”. “Això és perquè el clima de l'estiu de les comarques gironines –el de juliol i agost– és massa sec i això no les deixa desenvolupar amb la mateixa velocitat que es desenvolupen a Galícia o a l'Atlàntic”, assegura López, que comenta que les zones de la demarcació que més agraden a aquesta vespa són el Ripollès, la Garrotxa i l'Empordà, perquè són les zones més humides.
La vespa asiàtica va entrar accidentalment a Europa l'any 2004 pel port de Bordeus, a França, entre la càrrega d'un vaixell procedent de la Xina. A la demarcació de Girona hi va arribar el 2013.
A part de la picada, la vespa asiàtica és inofensiva per a l'ésser humà, però no per a la població d'abelles, ja que els causa greus danys. Es calcula que cada vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia. A més, si l'abella detecta la vespa asiàtica a prop, no surt del niu i, per tant, es pot acabar morint. “Aquest any hi ha una desena d'abellars afectats”, assegura López, que comenta que passen moltes hores intentant detectar la vespa perquè ara per ara l'únic que és efectiu “és detectar els nius i eliminar-los”. “S'han intentat altres mètodes però de moment no n'hi ha cap d'efectiu”, manté Carles López. Entre aquests, hi ha el mètode coreà, que consisteix a enxampar una vespa i impregnar-la d'insecticida perquè quan torni al niu l'escampi.
“L'apicultor no ha de basar la seva feina a matar vespes sinó a produir mel”, explica López, que assegura que a l'apicultor professional la vespa li produeix pèrdues importants, però el més perjudicat és l'apicultor petit, que ho té molt difícil per lluitar-hi i amb el temps “s'ho acabarà deixant”. El sector creu que la lluita l'haurien de fer el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Ministeri d'Agricultura o Medi Ambient, però no “nosaltres sols” perquè el “problema el tenim tots”.
LES XIFRES
Vendes a França i importacions de mel xinesa
L'apicultor gironí exporta bona part de la mel que produeix a França “amb bidons” i “a granel”, i la resta es ven en mercats de proximitat: en botigues especialitzades o en fires. A l'Estat espanyol, l'exportació està xifrada en 30.000 tones de mel que es venen principalment a Alemanya, Bèlgica, França i Anglaterra. I si s'exporten 30.000 tones de mel, se n'importa exactament la mateixa quantitat. “El que passa és que pràcticament tota la mel que ve de fora es compra a la Xina a 2 euros el quilo i és de molt baixa qualitat”, assegura Carles López. El 2014 set de cada deu quilos introduïts a l'Estat espanyol eren de la Xina.
“Les importacions provinents de tercers països no compleixen els alts estàndards de qualitat i sanitat exigits pels apicultors”, assegurava el sindicat agrari JARC ja l'any passat, una situació que ha anat empitjorant amb el temps. Segons JARC la importació de mel provinent de països com ara la Xina suposa una competència deslleial per als apicultors de l'Estat espanyol, ja que la legislació xinesa permet l'ús de productes fitosanitaris i antibiòtics prohibits a la UE, així com una “contínua pressió a la baixa sobre els preus de la nostra mel en origen”. Produir una mel a la UE d'acord amb els requisits de qualitat, seguretat alimentària i sanitat que exigeix la normativa comunitària tenia el 2014 un cost que anava de 2,29 euros el quilo a 6,5. Aquest mateix any el preu mitjà d'entrada de mel xinesa a l'Estat espanyol es va situar en 1,36 euros el quilo.
Una temporada semblant a la de l'any passat
Imma Bosch
La producció de mel d'aquest any és semblant a la de l'any passat, prop de 500.000 quilos. El sector a la demarcació de Girona disposa d'unes 20.000 arnes, de les quals unes 17.500 estan censades. Apicultors Gironins Associats consta de 150 socis, tant professionals –de150 a 2.000 caixes– com aficionats. La temporada, segons Carles López, el gerent de l'associació, ha estat irregular: dolenta per als apicultors que tenien les caixes al litoral mediterrani i molt bona per als apicultors transhumants que havien portat les caixes a les zones de muntanya, perquè “han compensat les pèrdues” ja que els castanyers han florit molt bé i s'han fet molts quilos de mel. Per als apicultors que van deixar les caixes a la demarcació o al litoral mediterrani la temporada va començar molt bé: al febrer i març “hi va haver bona floració i les abelles es van estimular molt i van criar molt”. Al març, però, hi va haver pluges “que van impedir que les abelles sortissin, i com que hi havia tanta cria es van haver de menjar la mel que hi havia a les caixes per alimentar-les” i “no es va poder collir res”. Ara, sempre segons López, els caldrà esperar què passa a la tardor. “Esperem que ens pugui ajudar”, comenta López, que assegura que ara estaria molt bé que plogués perquè l'arboç –a partir del qual les abelles elaboren una mel molt preuada– floreixi. Si hi hagués pluja continuada, explica el gerent de l'associació, faria sortir la flor de l'arboç i la de l'heura. Molts dels apicultors gironins professionals fan transhumància i traslladen les caixes a les zones on saben que trobaran les flors adequades per a les seves mels –romaní, bruc, castanyer o milflors, que és una barreja de totes les floracions, entre d'altres–. Segons dades del 2014, la demarcació que cull més mel és Tarragona, amb 1.115.594 quilos; seguida de Lleida, amb 738.474; Girona, amb 451.532, i Barcelona, amb 419.805 quilos.