Ossos en el punt de mira
Un grup d’experts dissenya un nou protocol per gestionar “animals problemàtics” i escatir si cal deportar Goiat
Els ramaders el volen fora pels atacs reiterats al bestiar i posen en perill el programa de reintroducció
Goiat és a França, segons un GPS amb una bateria a punt de fallar
Des que va ser introduït al Pirineu català fa un parell d’anys, l’os Goiat ha provocat força maldecaps als ramaders de la zona. Els ha tocat el rebre pel comportament inusual de l’exemplar procedent d’Eslovènia. Goiat sembla tenir fal·lera pels èquids –del gener cap aquí se li atribueixen una desena de morts (sis eugues i quatre poltres)–, però els atacs no confirmats contra bestiar a la Val d’Aran i al Pallars Sobirà són molts més. D’aquí que els ramaders fa temps que en demanin l’expulsió, mentre que diferents entitats ecologistes defensen el plantígrad, que no representa cap amenaça per als humans. Han aconseguit força suport popular per evitar que els interessos particulars dels ramaders de muntanya posin en perill un programa de reintroducció de l’os bru als Pirineus, que fa uns anys que dura, i posi fi a la presència de plantígrads. Mentrestant, el Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha posat en mans d’experts per mirar de resoldre el cas de la millor manera possible.
Una de les primeres estratègies que va emprendre va ser activar un dispositiu per foragitar Goiat i modificar-ne el comportament. La Generalitat de Catalunya, el Consell General d’Aran i l’Officine National de la Chasse et de la Faune Sauvage de França, seguint les indicacions del personal tècnic, van intensificar les mesures dissuasives d’atacs perquè Goiat rebés un reforç negatiu sever.
Entre els mètodes emprats per evitar que s’acostés al bestiar hi havia bales de goma, trets a prop, sorolls, llums i la utilització de repel·lents o electricitat en les seves preses perquè, quan s’acostés al bestiar o retornés a menjar-ne les restes, com solen fer els ossos, tingués una “experiència aversiva severa” i modifiqués el seu comportament.
L’anàlisi efectuada per un equip expert de seguiment transfronterer de l’os als Pirineus (GSTOP) –en el qual, a més de les tres administracions abans esmentades, també hi ha el Govern d’Aragó– ha constatat que Goiat presenta un comportament predador anòmal per la seva intensitat i per la seva tendència a atacar ramaderia equina, que sol pasturar sense vigilància i fora de tancats de protecció.
Defuig els humans
Per contra, segons els mateixos informes, no presenta altres comportaments que podrien considerar-se problemàtics: no busca ni està habituat a la presència humana, no ataca reiteradament, i no presenta tampoc un comportament clarament agressiu espontani, amb aproximacions directes, gestos, mirades i moviments inequívocs que podrien acabar en atacs.
Un cop avaluats el comportament i el nombre i la tipologia dels atacs a bestiar atribuïts a aquest exemplar des de la fi de la hibernació, els experts es van mostrar sorpresos per “l’intens comportament predador” i la “predisposició cap al bestiar equí, cosa no habitual”. Per contra, Goiat evita per norma general els ramats d’oví vigilats per gossos de protecció i pastor, un fet que demostra l’efectivitat d’aquesta mesura preventiva que fa anys que s’aplica. Amb tot, Goiat també s’ha cruspit ovelles i cabres, segons afirmen els ramaders de les valls on té presència.
Decisió molt meditada
El departament que dirigeix Damià Calvet havia anunciat que el GSTOP es tornaria a reunir durant la segona quinzena de juliol per valorar els resultats d’aquestes proves i proposar les accions que convinguessin amb relació a la gestió de l’exemplar. En aquell moment no es descartava cap opció, inclosa la de capturar-lo i “extreure’l del medi”, si bé ja s’advertia que aquesta decisió requeriria “una sòlida opinió tècnica i un consens intergovernamental a escala regional, estatal i comunitària”. No en va són totes aquestes administracions les que fan esforços per reintroduir l’os bru als Pirineus des que cap a mitjan anys noranta va estar a punt de desaparèixer per sempre de la zona.
El cert, però, és que la decisió s’ha dilatat en el temps, i ni s’ha pres ni es volen posar terminis sobre quan es farà. Això fa pensar que tampoc no és una qüestió fàcil de dirimir per als experts, entre els quals hi ha representants de la Fundación Oso Pardo, de la International Association for Bear Research & Management i del comitè científic internacional del projecte de reintroducció PirosLIFE. S’intueix, però, que si es decideix actuar es farà ràpid per no allargar més la qüestió.
Però no tot en Goiat és negatiu. Va ser dut als Pirineus fa dos anys per mirar de trencar l’endogàmia existent en la població actual, i hi ha força indicis de que ha actuat ja en aquest sentit. L’os té al darrere el suport d’entitats com l’Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (Ipcena), que va lliurar al Departament de Territori i Sostenibilitat més de 100.000 signatures de suport per evitar que s’expulsi dels Pirineus.
L’entitat animalista i els signants defensen la presència d’ossos i reclamen a l’administració que posi els mitjans necessaris “per aconseguir amb les millors garanties la compatibilitat entre la fauna salvatge i la ramaderia extensiva”. Els ecologistes consideren que la Generalitat no disposa de cap dictamen científic que demostri que Goiat és un os problemàtic i, per això, reclamen que s’efectuïn necròpsies als èquids localitzats morts a la Val d’Aran per tal de determinar amb certesa si realment van ser atacats per Goiat, o bé si l’os se’ls va menjar en trobar-los malalts, ferits o ja morts.
Ipcena recorda que la posada en marxa d’un programa de reintroducció de l’os bru ha d’anar acompanyada de mesures de prevenció dels danys obligatòries, amb l’objectiu de compatibilitzar la presència d’aquests animals amb l’activitat ramadera. Es va fer amb la incorporació de gossos, pastors i tancats per als ramats d’ovelles i cabres, però no es va preveure cap mesura per protegir cavalls i vaques. La qüestió, doncs, seria fer compatible la persistència d’una espècie amenaçada amb els interessos privats dels ramaders.
Localitzat, de moment
Com si hagués notat la mala maror, o de resultes de les mesures dissuasives, Goiat va marxar fa unes setmanes a la vessant francesa dels Pirineus, i allà continua. Però un altre factor complica una mica més la situació. La bateria del GPS que du al coll està arribant al final de la seva vida útil; d’aquí que s’hagi decidit allargar-ne l’autonomia fent que transmeti la posició menys sovint del que ho feia fins ara. Així, s’espera que continuï emetent fins a finals d’estiu, quan tenen previst canviar-li el dispositiu. Preveient que la resolució del cas no serà imminent, Unió de Pagesos ha convocat una manifestació a Vielha, el 31 d’agost, que no se centrarà únicament en Goiat. El sindicat agrari sosté que altres exemplars també fan atacs que passen desapercebuts i que la situació és insostenible. Volen tots els ossos fora.
LES FRASES
Isards establerts a Montserrat
Agents rurals de la Generalitat han constatat la presència estable d’alguns exemplars d’isards al Parc Natural de Montserrat, un fet que confirma l’expansió cap al sud d’aquesta espècie de cabra salvatge. Fa quaranta anys, el seu hàbitat a Catalunya es limitava a l’alta muntanya i només se’n trobaven a l’eix pirinenc i prepirinenc. La presència al parc de Montserrat, a cavall del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat, és un símptoma de la bona salut de la colònia d’isards a Catalunya, que està en expansió i conquereix nous territoris, i també demostra l’existència d’un corredor natural per arribar tan al sud. El primer exemplar s’hi va detectar fa uns dos anys i des de llavors les observacions s’han anat repetint. Els tècnics sobre el territori han constatat la presència d’isards tant a la cinglera del massís com als boscos de l’entorn. Se n’han vist tres de diferents, entre ells un mascle i una femella, però es desconeix quants n’hi ha realment.