Fil a l’agulla per treure el Palm Beach ganxó de la decadència
L’Ajuntament guixolenc retira el rètol de l’antiga discoteca i tapia la porxada de la platja, mentre s’ultima el projecte per restaurar l’edifici
Estudien com fer una nova concessió pública, amb usos culturals o educatius
El futur de l’edifici que fins al 2007 va aixoplugar les darreres festes de la discoteca Palm Beach, sobre el racó de garbí de la platja de Sant Feliu de Guíxols, s’encamina cap a una nova etapa després d’una dècada llarga d’abandonament. Les direccions de Costes de l’Estat i de la Generalitat “veuen amb bons ulls el projecte” municipal de sol·licitar-ne la concessió, caducada des del juliol del 2018, i encara en mans del grup de restauració Eldorado, segons explica el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs. La intenció és reconvertir tota la planta superior en aules i espais d’ús públic, cultural o educatiu i continuen en converses amb la Universitat de Girona (UdG), que hi ha mostrat interès en espera de la concreció del projecte d’obres; però l’alcalde, Carles Motas, amplia l’abast d’ús a activitats per als centres educatius del municipi o amb caràcter divulgatiu.
El govern local ha negociat des de fa més de dos anys assumir el control de l’edifici, que des del tancament forçós de la discoteca, el 2007, havia quedat abandonat. La crisi econòmica, primer, no hi va ajudar, i més tard el termini de caducitat de concessions, el 2018, sense seguretat d’assolir la renovació mentre es tramitava la llei de costes vigent, del 2013. El reglament del text es va fer esperar i va acabar de complicar que la concessionària, Touring, trobés capital per tirar endavant el pla director presentat el 2014, de l’arquitecte Albert Pla. El gerent del grup Eldorado, Marc Cruañas, lamentava ahir les traves que s’ha trobat els darrers anys: “Som els primers que tenim ganes de desencallar-ho, perquè la situació actual de l’edifici és un drama per al poble, per a la imatge del litoral i per a nosaltres mateixos.” Encara regenten el restaurant annex Eldorado Mar, entre la zona maritimoterrestre en concessió i part de la finca de propietat.
Rètol fora i totxanes
Les converses entre Costes i el consistori, represes a partir del juny, han donat com a primer fruit un permís perquè el municipi retirés l’icònic rètol de la discoteca, al terrat de la rotonda més propera al nucli urbà, i tapiés els porxos de la planta inferior. L’alcalde defensa que era una reivindicació que s’arrossegava des del 2019, pel risc que l’estructura metàl·lica que sostenia el conjunt de lletres –d’uns deu metres d’amplada per gairebé cinc d’alçada– cedís i algú prengués mal. El regidor Saballs revela que el rètol, per ara, descansa en un dels locals municipals: n’analitzaran l’interès i el destí futur, com a testimoni del passat turístic més recent de la població.
Pel que fa a l’àmbit tancat amb totxanes, Motas defensa que el temporal Glòria, al gener, havia acabat de fer miques els finestrals i es trobaven sovint amb gent a dins. A banda de rodamons i aixopluc per a la pràctica del botellón ara doblement perseguit, la Policia Municipal havia trobat banyistes dinant-hi a dins durant la jornada de platja o, fins i tot, fent-hi nit en primera línia de mar.
Calendari a la tardor
De moment, però, la concessió futura encara no s’ha resolt. La llei de costes vigent preveu durades de fins a 75 anys, però tot plegat també dependrà del projecte, adjudicat a la primavera i que el consistori espera per començament de tardor. El document ha de desencallar la concessió directa sense concurs, i l’alcalde diu que aclarirà el cost d’una obra de rehabilitació que pagarà l’Ajuntament i recuperaran amb la concessió d’uns 200 metres quadrats per a usos d’hostaleria, que hauran de cobrir el cànon total.
Tot plegat manté en l’aire el futur d’Eldorado Mar, per bé que Motas deixa clar que “a l’Ajuntament, per ara, no li fa nosa; s’ha d’entendre amb Costes”, per bé que l’inici de la rehabilitació no s’afrontarà, com a mínim, fins a l’any vinent.
Cruañas mostra la voluntat de facilitar l’entesa a llarg termini: “Part de l’edifici continua sent privat, fet que pot interessar a l’Ajuntament, i la concessió de la part hostalera ens pot interessar a nosaltres.” L’empresari diu que hi ha “bona sintonia” amb el consistori.Amb vista a la tardor, abans de la presentació del projecte municipal per restaurar l’edifici, Costes té pendent la reversió de la concessió actual, que la Generalitat va declarar caducada anticipadament al 2016 però Touring va recórrer i s’ha mantingut fins que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va atorgar la raó al Govern, a inicis d’any. Pel que fa al pressupost i calendari, també es definiran quan es coneguin les característiques del projecte, però de moment l’únic segur és que enguany no hi ha partida per començar-hi a treballar i hi ha la intenció que s’hi estigui treballant abans de final del mandat.
LES DATES
L’objectiu de recuperar una estètica d’època
Els usos culturals o educatius són l’argument per mantenir el control sobre un edifici protegit com a bé cultural d’interès local (BCIL) des de l’any 2013, i amb la idea d’eliminar elements afegits i consolidar els originals dels banys d’en Baldomer Ribot o de Can Rius –quan se’n va fer càrrec l’industrial barceloní Pere Rius i Calvet–, amb un disseny de l’arquitecte Joan Bordàs inaugurat el 1922. L’edifici està catalogat dins del període noucentista, i se’n conserven plànols i imatges a l’arxiu que poden guiar la recuperació de l’estètica exterior original.
