Prova pilot fallida
Només quatre propietaris s'interessen pel pla de Colau de condonar el 80% de la multa a un pis turístic il·legal a canvi de destinar-lo a lloguer social
Per fer més efectiva la mesura ja s'han elevat les sancions als infractors
La multa inicial, de 15.000 euros, ha demostrat poc efecte coercitiu
L'agost del 2015, tot just un mes i mig després d'assolir les regnes de l'alcaldia de Barcelona, el govern d'Ada Colau anunciava una mesura per intentar limitar, per la via més de l'incentiu que de la coacció, la problemàtica de la proliferació d'apartaments turístics sense llicència a la ciutat. El corpus doctrinal de la proposta era oferir als propietaris d'aquests habitatges la possibilitat de perdonar-los fins al 80% de la corresponent multa per exercir una activitat fraudulenta, a canvi de posar els seus pisos a la borsa de lloguer per a emergències socials durant un període de tres anys. Una mesura inèdita que es va implantar com a prova pilot al districte de Ciutat Vella, on el consistori tenia oberts aleshores més de 800 expedients per aquesta pràctica. Deu mesos després, els resultats de l'experiència són més aviat decebedors. Únicament quatre afectats s'hi han interessat. L'executiu barceloní no posa excuses. “Com a administració hem de ser autocrítics. Una prova pilot és això, una prova, i pot no sortir bé. I aquesta és evident que no ha anat bé”, admet Gala Pin, regidora de Ciutat Vella. Arribats fins aquí, l'Ajuntament de Barcelona estudia si fer alguns retocs al pla perquè tingui més recorregut. I, mentrestant, la intenció inicial d'estendre'l a altres punts de la urbs es posa en quarantena.
Prop de 450 avisos
Abans, però, de fer propòsit d'esmena, l'executiu de Colau ha volgut analitzar les causes de per què la mesura ha fallat. Per falta d'infractors potencials no ha estat, ja que, en això, hi havia camp per córrer, i no pas poc. La prova és que l'estiu del 2015 s'havien detectat al districte central de la ciutat fins a 330 apartaments il·legals que estaven a punt de ser multats. Amb aquesta xifra com a referència d'entrada, des d'aleshores el consistori ha enviat prop de 450 cartes als propietaris que els utilitzaven com a allotjament turístic fraudulent en què se'ls exposava la possibilitat d'esmorteir l'impacte de la sanció. Però no hi ha hagut manera. A banda dels quatre ja citats, únicament una dotzena més de titulars –que no han estat confirmats oficialment– d'aquesta ingent bossa d'hostatges il·legals han expressat la voluntat de passar a llogar-los com a habitatge estable. La conclusió a la qual ha arribat el govern de Colau, que alguns ja li van advertir quan va presentar la iniciativa, és que als afectats els surt més a compte abonar la totalitat de la sanció prevista i continuar exercint l'activitat. I si això és així és perquè la majoria acumulen un coixí prou important de propietats, dins i fora de Ciutat Vella, per compensar el cost de la multa.
Davant d'aquesta realitat, els canvis previstos en el pla aniran en aquella doble línia que ja forma part dels clàssics del manual de la política: la d'oferir pal i pastanaga. D'aquesta manera, i segons explica la regidora de Ciutat Vella, en els expedients sancionadors que ja s'estan tramitat s'aplica la llei de turisme, i no la d'habitatge com passava quan es va implantar el pla. El canvi és substancial, ja que permet passar d'una multa de 15.000 euros a una que va dels 30.000 als 600.000. Igualment, també s'està estudiant que els apartaments que regularitzin la seva activitat per aquesta via no es destinin únicament a emergències de caràcter social, on els llogaters o bé paguen un rebut molt baix o directament ni el paguen, sinó també a promocions de lloguer de preu taxat. Per al propietari, això representaria un estímul, ja que li permetria aspirar a un ingrés estable mensual que podria oscil·lar al voltant dels 300 euros en amunt.
LA FRASE
LA XIFRA
Hostatges il·legals, una qüestió capital
Amb el seu retronar ara llunyà i difús, els veïns de la Barceloneta van ser els qui, l'estiu del 2014, van posar la qüestió en un primer pla mediàtic. Des de l'aleshores, la capital catalana ha anat interioritzant que té un problema, més o menys greu segons qui l'analitzi, amb els apartaments turístics il·legals. Uns diuen que n' hi ha 8.000 a tota la ciutat, d'altres parlen de 15.000. Xifres i inconcrecions a banda, la qüestió ocupa un lloc destacat en l'agenda de deures de l'executiu d'Ada Colau, que intenta abordar-la en diferents fronts. Per un banda, instant els portals d'internet que els promocionen que informin d'aquells hostatges que operen sense llicència. Sobre això, ja s'han fet a més notificacions a plataformes com ara Airbnb i Booking. Reforçar les inspeccions és una altra estratègia recurrent. Sobre això, l'executiu de Colau anunciarà aviat un pla de xoc per donar una embranzida a aquestes actuacions.