La guerra de les rieres

La pugna que mantenen des de fa més de dos anys l'Ajuntament de Terrassa i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel manteniment de les dues principals rieres, que travessen de nord a sud el municipi en un trajecte de dotze quilòmetres, comença a fer-se cada vegada més agra mentre el seu estat de conservació és cada cop més lamentable. El consistori ha decidit recórrer al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) una primera sentència del jutjat contenciós administratiu en la qual no resol de qui és la titularitat de les dues rieres, la del Palau i la de les Arenes, i per tant no obliga l'ACA a fer-se càrrec de la neteja de les lleres.

Els responsables municipals sostenen que l'organisme depenent de la Generalitat va canviar de criteris el 2012 i va traspassar als ajuntaments la competència sobre el manteniment i neteja de les rieres, deixant a mitges una sèrie d'actuacions que estava fent a la riera del Palau i sense iniciar les previstes a la riera de les Arenes. Des d'aleshores, afirmen, han enviat diversos requeriments a l'ACA i han fet altres gestions directament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat sense èxit, fins que el juliol del 2013 va presentar un recurs davant del jutjat contenciós administratiu de Barcelona perquè l'ACA es fes càrrec d'ofici de la retirada de terres, l'aclarida d'arbres i de vegetació en trams que la mateixa agència va determinar com a zona d'actuació prioritària per risc d'inundació el 2012.

La regidora de Medi Ambient, Eva Herrero, explicava que han presentat un recurs d'apel·lació parcial perquè els tribunals es pronuncïin sobre les competències de cada administració. La regidora sonté que la Generalitat, segons el nou Estatut i la llei d'aigües de Catalunya, és qui en té les competències i amb duresa assegura que “estafa la ciutadania” perquè té els instruments fiscals per fer possible aquestes obres a través del cobrament del cànon de l'aigua als rebuts, i si ho fa pagar als ajuntaments es produirà un “repagament”. Per aquest motiu reclama que l'ACA els transfereixi els sis milions que per aquest concepte calculen que recapta a Terrassa.

La sentència sí que condemna l'ACA a realitzar uns treballs de desbrossament al torrent de Can Mitger, que no estaven inclosos en el seu informe de prioritats, però no accepta el testimoni de la cap de la secció d'aigua de Terrassa, a la qual considera “no imparcial”, tot i que sigui funcionària. El magistrat també retreu al consistori que no es presentés al programa del 2012-2013 d'ajudes per cofinançar al 50% la neteja dels trams urbans o que no hi presentés un recurs en contra si no hi estava d'acord. Herrero assegura que precisament és el que van fer i, per aquest motiu tampoc es van presentar a la convocatòria de subvencions del 2014 i van iniciar la via judicial.

El mes passat responsables de l'ACA i de l'Ajuntament van mantenir una reunió per intentar arribar a acords amb la “voluntat d'exposar un problema” que va acabar sent “la més dura que he tingut en la meva carrera política”, va assegurar la tinent d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Carme Labòria.

Ara per ara, la decisió del consistori és no acudir a les convocatòries de subvenció si no es troba una fórmula que tregui que en concórrer-hi s'accepta implícitament que la titularitat de la rieres és municipal. Paral·lelament, el consistori actuarà subsidiàriament per fer-ne la conservació, buscarà noves fórmules econòmiques per executar obres hidràuliques que garanteixin la seguretat de les infraestructures existents i emplaçarà l'ACA que faci una avaluació de l'estat de les rieres ens trams no urbans per si cal reprogramar alguna actuació per l'efecte de les ventades del 9 de desembre.