Colau vol limitar l'obertura d'hotels als barris perifèrics

Si fa un mes el govern encapçalat per Ada Colau mostrava la radiografia de les àrees de Barcelona amb més saturació d'allotjaments turístics, ahir va fer un pas més en la configuració del pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat) i va presentar les primeres propostes generals per endreçar el sector. L'esbós parteix del debat amb els principals actors i proposa que només es puguin obrir nous establiments –hotels, hostals, pensions, albergs i apartaments turístics en edificis sencers– als districtes on no hi hagi saturació, els més perifèrics, com ara Nou Barris i Horta-Guinardó. Pel que fa als pisos turístics, el govern no vol que se n'obri ni un més a la ciutat.

La proposta de regulació va ser presentada per la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, i arriba gairebé vuit mesos després que el govern suspengués la concessió de llicències d'allotjaments turístics per poder elaborar el Peuat, que es vol aprovar de forma inicial en comissió de govern el 10 de març. Sobre el mapa de la ciutat, i sense concretar amb exactitud els límits, l'equip de Colau aposta pel “decreixement natural” en una àmplia zona del centre de Barcelona, on ja s'aglutina més d'un 50% de l'oferta de places. En aquesta àrea –que inclou Ciutat Vella, però també bona part de l'Eixample i Gràcia– no es podran guanyar llits encara que hi hagi establiments que tanquin. Als dos costats de la part central, el plantejament és mantenir l'oferta existent i, per tant, quan tanqui un establiment hi haurà l'opció d'obrir-ne un altre amb el mateix nombre de places. Finalment, als districtes on no hi hagi saturació –els més perifèrics– es proposa el creixement sostingut del nombre d'allotjaments turístics. En tots els casos, però, s'establiran condicions per evitar una concentració excessiva i garantir una distribució territorial equilibrada.

El Peuat, d'altra banda, fixarà regulacions específiques per graduar la intensitat dels usos a tres àrees en transformació –el 22@, la Marina de la Zona Franca i la Sagrera–, i les zones unifamiliars aïllades i els nuclis antics tindran també tractament específic amb vista a la seva protecció.

Més enllà de l'abordatge territorial diferenciat dels allotjaments, es proposen dues condicions de regulació comunes a tota la ciutat. D'una banda, els nous establiments que s'obrin a les zones on estigui permès només es podran situar en edificis que no tinguessin un ús efectiu d'habitatge a data 1 de juliol del 2015, quan es va suspendre la concessió de noves llicències. De l'altra, només es podran instal·lar en carrers que tinguin una amplada mínima de vuit metres, per garantir una accessibilitat adequada.

Diferent és el cas dels pisos turístics. El Peuat preveu mantenir l'oferta existent –n'hi ha al voltant de 9.600 amb llicència–, però no vol que se n'implantin més. “És importantíssim modificar la legislació de la Generalitat en aquest àmbit per dotar els ajuntaments de més eines per exercir el control sobre aquest tipus d'allotjaments; com que això no existeix, el plantejament és molt clar: creixement zero”, va argumentar Sanz.

La proposta presentada ahir es treballarà demà amb els diferents actors implicats i es debatrà en una jornada oberta a la ciutadania l'1 de març, en el marc del procés participatiu del pla d'actuació municipal. Un cop aprovat inicialment –el govern necessitarà suport polític– s'obrirà un període d'exposició pública. Sanz no va poder concretar ahir com es veuran afectats els projectes hotelers paralitzats per la suspensió de llicències, però sí que va recordar que algunes decisions preses durant el mandat anterior han obligat a accelerar el desenvolupament del Peuat. Es referia, en concret, a la restricció en curs per instal·lar hotels, pensions i apartaments a la Vila de Gràcia, que finalitzarà el 17 de març.