medi ambient
Enxampen 45 pescadors furtius al delta del Llobregat
La pràctica de la pesca al costat de l'illa del tram final del riu ha espantat 360 parelles de gavines corses de les 600 que hi vivien
Els gestors de les zones naturals confien que les aus es tornin a instal·lar al delta
No han estat les rates ni el mal temps sinó pescadors furtius els qui han posat en perill la important colònia de gavina corsa de l'illa que hi ha al tram final del Llobregat. Una colònia que en dos anys s'ha reduït de 600 parelles a 140. Els responsables del Consorci del Delta, que gestiona les zones naturals, s'han mogut per intentar eradicar aquesta pràctica, que posa en perill la presència d'aquesta au escassa, i ha aconseguit que els Mossos hagin enxampat aquesta primavera 45 pescadors furtius.
Xavier Santaeufèmia, director del Consorci del Delta, explica que la colònia es va instal·lar a l'illa, que fa 90 metres de llarg per 40 metres d'ample, el 2009. “Hi van arribar cinc parelles i el 2014 ja n'hi havia 600. Però l'any passat la població va caure a 200 parelles i aquest, a 140”, explica. “Tot anava bé fins que el 2014 va fracassar la reproducció. Pensàvem que era pel mal temps de maig, els pollets podien haver mort pel fred. Però també perquè hi havia rates i perquè algú pescava a prop de l'illa”, hi afegeix. El 2010, la Generalitat havia prohibit la pesca entre el pont de Mercabarna i el mar. Una campanya policial va eradicar la pesca el 2012.
La sorpresa va esclatar el 2014. La reproducció va baixar en picat i el 2015 es va constatar que la disminució de gavines no era pel mal temps ni perquè les rates es mengessin els ous. “Sorgia el dubte de si era pels pescadors”, relata Santaufèmia. Els responsables del consorci van parlar llavors amb els Mossos perquè fessin una inspecció nocturna i es va detectar la presència de pescadors, alguns dels quals tenien la barca amagada a les canyes per pescar. Fins a deu en una nit. “Només que un es posi davant o entri a l'illa pot provocar el fracàs de tota la colònia”, explica el director del consorci. La vigilància va acabar amb 45 denúncies entre final de març i final de juny. “Gràcies a això ja no molesten les gavines que queden, que estan tenint cert èxit reproductor. Esperem que no abandonin la colònia les 140 parelles que queden.” Els responsables del Consorci del Delta creuen que les 350 parelles restants es van instal·lar en una explanada al port foragitades pels pescadors furtius, i confien que tornin a l'illa.
LA XIFRA
LA FRASE
Reclamen que s'aturin els permisos de caça al delta
Rosa M. BravoLa plataforma ecologista SOS Delta del Llobregat ha endegat una recollida de signatures a Change.org amb què reclamen a la Generalitat una moratòria en la concessió de permisos excepcionals de caça al Parc Agrari del Baix Llobregat. La petició, adreçada a la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, que en una setmana ja ha recollit gairebé 2.000 signatures, recorda que la reserva deltaica és una zona de seguretat on és prohibit l'ús d'armes de foc i uns dels espais més rics en biodiversitat de Catalunya. Així, denuncien que l'espai s'està convertint “en un vedat privat dels caçadors de la metròpoli” que posen en perill la supervivència d'espècies com l'ànec collverd. Els ecologistes afirmen també que és una pràctica perillosa per a la seguretat dels milers de vianants i ciclistes que gaudeixen d'aquesta zona. La recollida de signatures té lloc desprès que el passat juliol l'entitat ecologista Depana presentés una queixa al Síndic de Greuges per exigir “transparència” en la concessió i gestió de les llicències.
Amb l'actual normativa, els agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat que preveuen tenir pèrdues o que ja les han tingudes per culpa de la fauna han d'avisar els Agents Rurals, que són els que han d'expedir l'autorització de caça. Un cop concedida, els agricultors escullen els caçadors que faran les batudes d'entre una llista de 150 noms autoritzats prèviament per la Generalitat. SOS Delta del Llobregat denuncia que amb el sistema actual,els pagesos poden obtenir els permisos de caça sense justificar de cap manera els danys soferts, incomplint així diverses directives comunitàries i lleis estatals. També critiquen que el que haurien de ser permisos excepcionals per controlar l'excés de fauna han passat a ser la “norma” fins al punt que s'atorguen autoritzacions per caçar durant tot l'any, fins i tot en zones protegides.