«Jeia a la sorra i vaig veure un ovni»

–«Al Brasil. Hi vaig anar per conèixer la família de la meva companya. El 17 de juny era a Fortaleza, al nord-est del país. A la tarda, cap a les quatre, vaig agafar el bloc i el llapis i me'n vaig anar a dibuixar a les dunes. Jeia a la sorra i de sobte vaig alçar el cap i vaig veure un ovni.»

–«Vaig notar un escaneig al meu cos. Volien comprovar si portava armes o una càmera fotogràfica.»

–«En una finestreta de la nau, van aparèixer dos personatges que em miraven. Un d'ells era més petit, més femení, duia una diadema al cap. L'altre extraterrestre duia una mena de levita. Eren d'aspecte molt arcaic.»

–«Molt torrada i amb escames.»

–«Foscos també, potser amb algun reflex verd. Estaven molt seriosos.»

–«Durant les dues hores que va durar l'aparició no vaig parar ni un segon de dibuixar. És clar que tenia por que m'abduïssin, però era més forta la bestial sensació que el que estava vivint era únic. El que no sé, no ho puc assegurar, és si vaig pujar a la nau.»

–«Aquella experiència s'ha convertit en una obsessió artística. Com a persona i com a pintor, noto que estic més sensible, més en alerta.»

–«No, i espero que no. El que passa és que no interessa parlar obertament dels extraterrestres. Estan proscrits. Però temps al temps: Obama ha promès que desclassificarà els arxius d'informació relacionada amb els ovnis.»

–«Amb la crisi pel mig... I, no ens enganyem, no és una temàtica fàcil de vendre. És molt nova. No hi ha pintures d'ovnis; hi ha fotografies, sí, però llunyanes i borroses. La meva pintura aporta informació valuosa al tema. La meva pintura figurativa... Ah, la figuració... maleïda com els extraterrestres!»

–«Vam viure una glòria efímera, a mitjan dels seixanta, quan els marxants de fora buscaven, i van trobar, els bons pintors joves d'aquí. Després d'exposar molt se'ns va apartar. Com vols que em senti? Des de llavors, estem malvistos. Franco va utilitzar l'abstracció per donar una imatge de llibertat a l'exterior. Però nosaltres no seguíem les directrius del poder: la nostra era una pintura social.»

–«Es va potenciar molt més l'abstracció perquè no deia res. No volien que sortissin imatges! I aquí a Catalunya, d'una manera molt descarada. No interessava que la pintura toqués temes socials. Com ara tampoc no és políticament correcte pintar extraterrestres. Que, per cert, no es poden pintar amb quatre esquitxades. Les imatges encara ara molesten. Per al Fòrum de les Cultures vaig concebre un quadre de molt gran format contra la guerra, contra les armes de destrucció massiva. Em van dir que no hi cabia. I jo que m'ho crec. Aquesta obsessió de no voler ofendre els americans...»

–«Sí, una cortina de fum. I, ho repeteixo, aquí a Catalunya com a cap altre lloc. A Madrid hi ha artistes figuratius molt respectats. Allà el ventall és molt més ampli, sense complexos. Aquí no, aquí només es parla d'uns determinats artistes. I no em facis dir noms, si us plau.»

–«Uns i altres ens van anul·lar. Els primers van derivar en els segons, els que ja directament neguen l'obra. No em facis dir noms, però la d'aquests ha sigut una dictadura molt pitjor que la de Franco. La conseqüència de tot plegat? Doncs que hem avorrit el públic. Ens hem carregat el públic!»