L'Audiència avala el jutge del «cas Millet» i els saquejadors del Palau continuaran lliures
El tribunal, però, manté a Millet i Montull la prohibició de sortir de l'Estat i els obliga a comparèixer cada mes al jutjat
Fèlix Millet podrà continuar saludant les càmeres al carrer i Jordi Montull podrà continuar practicant el tennis. Això sí, no disposen del passaport, no poden sortir de l'Estat i ara, a més, se'ls obliga a comparèixer cada mes al jutjat que investiga el saqueig del Palau de la Música fins que se celebri el corresponent judici. Així ho ha decidit l'Audiència de Barcelona, que, tot destacant la «correcció» de la decisió del jutge Juli Solaz, ha decidit mantenir en llibertat provisional els dos imputats, per a desgrat de les acusacions i d'una bona part de la societat catalana, que troba incomprensible que la llei no es pugui aplicar amb més duresa a Millet i Montull quan tots dos han reconegut la seva responsabilitat en el desfalc milionari. La decisió de Solaz, però, no admet retrets legals, o almenys així ho determina l'Audiència en la interlocutòria en què desestima els recursos presentats per la fiscalia i pels advocats de l'Orfeó i del Consorci del Palau (òrgan en què participa l'administració).
Mesura «excepcional»
El tribunal considera que l'empresonament de Millet i Montull seria «totalment improcedent» en aquests moments, quan ja fa gairebé cinc mesos que va esclatar l'escàndol del saqueig del Palau, i recorda que la presó provisional és una mesura «excepcional». L'Audiència analitza exhaustivament el risc de fuga que van al·legar les acusacions i considera que el risc que els imputats marxin no és «tan intens» perquè calgui empresonar-los, ja que Millet i Montull podrien haver fugit «sense cap trava o dificultat» durant els darrers cinc mesos i, en canvi, no ho han fet. En aquest sentit, el tribunal –com ja va fer el jutge Solaz– recorda a la fiscalia que en la querella que va presentar el juny passat va demanar la llibertat provisional de Millet i Montull i que, tot i que ara destina més de la meitat del seu recurs a justificar per què cal empresonar-los, «la sala no troba elements suficients per compartir la base i la fonamentació jurídica del seu canvi de posició». L'Audiència afegeix que els imputats tenen un domicili conegut i que la seva família està instal·lada a la demarcació de Barcelona, i conclou: «No es pot pretendre tal risc de fuga exclusivament de qui té una capacitat econòmica personal i familiar significativa, quan ha estat fent la seva vida amb certa normalitat durant els cinc mesos d'instrucció del procés, ja que això implicaria sancionar [Millet i Montull] únicament des del punt de vista subjectiu i personal, i no objectiu i jurídic.»
Garantir una bona defensa
El tribunal, d'altra banda, considera que l'actitud que els dos exdirectius del Palau han mantingut fins ara indica que no volen eludir l'acció de la justícia, sinó «adoptar les mesures i estratègies precises per possibilitar una millor i més adequada defensa de cara al seu més que probable enjudiciament». Segons la interlocutòria, així ho demostra el fet que hagin reconegut haver-se apropiat 1,8 milions d'euros –tot i que les auditories xifren el desfalc en 23,7 milions– i que, per rescabalar el Palau, hagin dipositat al jutjat 3,6 milions i una llista de propietats valorades en més de 14 milions. Cal tenir en compte que això els podria suposar una rebaixa de la pena en cas de condemna, ja que se'ls podrien aplicar les circumstàncies atenuants de confessió i reparació del dany.
El tribunal també fa referència a la «repulsa social» que, segons les acusacions, ha provocat el cas Millet, i recorda que l'any 2003 l'alarma social va deixar de ser un dels requisits que permeten justificar la mesura de presó provisional. Pel que fa al risc que els imputats destrueixin proves rellevants per a la investigació o que puguin influir sobre altres imputats o sobre testimonis i pèrits, l'Audiència argumenta que Millet i Montull han estat destituïts dels seus càrrecs i tenen prohibit l'accés a les oficines del Palau. El tribunal, a més, retreu a les acusacions que utilitzin aquest argument de manera «abstracta i sense cap concreció», ja que no indiquen «quines fonts de prova es podrien veure afectades» ni identifiquen els pèrits o testimonis a qui els imputats podrien influenciar.
El tribunal no es pronuncia sobre la malversació
En la seva interlocutòria, l'Audiència evita pronunciar-se sobre el desviament de fons de què hauria estat víctima el Consorci del Palau –integrat pel Departament de Cultura, l'Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i l'Orfeó Català–, que es podria traduir en un delicte de malversació de fons públics. El tribunal no ha pogut valorar la possible existència d'aquest delicte a l'hora de revisar la situació de llibertat de Fèlix Millet i Jordi Montull perquè no està inclòs en la querella que la fiscalia va presentar el juny passat i, tal com recorden els magistrats, ells només poden determinar la correcció o no dels raonaments de la resolució dictada pel jutge «en relació amb el conjunt de proves que li serveix de base». Cal tenir en compte que els pèrits ratificaran la setmana vinent al jutjat l'auditoria de la Generalitat sobre els comptes del Consorci –que xifra en 3,5 milions els diners públics desviats de l'ens– i que l'informe, per tant, encara no té validesa judicial. Així doncs, ni tan sols el jutge Solaz ha tingut encara la possibilitat d'imputar aquest delicte als dos exdirectius del Palau, tal com li van demanar les administracions. De moment, el magistrat els atribueix un delicte d'apropiació indeguda i un altre de falsedat documental, pels quals podrien enfrontar-se a penes de fins a 14 anys de presó.
Millet ja té el primer llibre
J.M. FLORES
El periodista Saül Gordillo (Calella 1972), director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), acaba de publicat Les barbaritats de Fèlix Millet, el primer llibre que tracta sobre el cas del desfalc al Palau de la Música Catalana. El volum, editat per Ara Llibres, fa un repàs des que va esclatar l'escàndol fins pràcticament a l'actualitat, i analitza el paper que hi han tingut la premsa i els mitjans de comunicació en general. Gordillo contextualitza els diferents episodis relacionats amb el Palau des del dia que el jutge va fer escorcollar l'edifici fins que pràcticament es van fer públiques les auditories que acrediten que el frau va ser superior al confessat pels seus protagonistes principals, Fèlix Milet i Jordi Montull. L'autor no s'està de mencionar la coincidència en el temps d'un altre escàndol de presumpta corrupció a Catalunya, l'anomenat cas Pretòria, i fa un breu paral·lelisme amb els fets del Palau, tot convidant el lector a treure les seves pròpies conclusions. Les barbaritats de Fèlix Millet ja és a les llibreries, té 152 pàgines i el preu de venda al públic és de 14,95 euros.
