El veïns a tocar dels futurs prostíbuls de Mataró no volen ser el barri xinès
Asseguren que ja hi ha altres locals on s'exerceix la prostitució, a més de la que prolifera a l'N-II
Els dos prostíbuls amb capacitat per a un centenar d'habitacions es faran al mig del polígon de les Hortes del Camí Ral, a tocar dels concessionaris de cotxes que s'hi van traslladar quan es va fer nova la zona industrial. El polígon està estratègicament situat a tocar de l'autopista i de l'N-II, i els dos futurs establiments estaran situats a poc més dels 150 metres, que per llei s'ha de mantenir entre dos locals d'aquestes característiques. La notícia no ha deixat indiferent el veïnat més proper del Pla d'en Boet, que tem per la imatge que aquest tipus de negoci donarà a la ciutat. «Hi ha pobles més petits que lluiten per treure's aquests locals i nosaltres anem pel camí de convertir-nos en el Castelldefels de fa uns anys», assegura des de l'associació veïnal José Ángel Fernández.
Els veïns defensen que el model de ciutat tranquil·la que ofereix Mataró canviarà amb l'obertura d'aquests establiments i tot el que comporta. «Anem pel camí de convertir-nos en el barri xinès de la ciutat», assegura Fernández, que manté que al barri hi ha locals on ja s'exerceix la prostitució, i fins i tot un el van tancar els Mossos d'Esquadra. «Hi ha molta hipocresia, perquè es demanen llicències com a sales de festa i després funcionen com a bordells.» A més, els veïns s'han queixat els darrers mesos de la proliferació de prostitutes a peu de la carretera N-II oferint els seus serveis. Segons diuen, la situació no ha millorat, i només es desplacen de rotonda segons la presència policial.
A prop del Tecnocampus
Des de la federació empresarial de la comarca, la Fagem, la seva presidenta, Roser Moré, confessava ahir que aquest tipus d'establiment no ajuda gaire a la bona imatge de la ciutat. A més, segons Moré, el fet que els negocis estiguin molt propers al futur parc tecnològic de la ciutat, on aviat s'hi uniran empreses i les universitats, posa en qüestió que sigui el lloc més adequat. Tot i això, la presidenta de la patronal apuntava que es tracta d'una empresa més, i que per aquest motiu s'ha d'anar amb delicadesa.
La petició de dues llicències pretén evitar que qualsevol altre competidor es pugui instal·lar al mateix polígon a fer-li la competència, ja que la llei estableix que els locals han d'estar separats com a mínim per 150 metres. L'administrador únic de les dues empreses és José María Colomer Ribot, que ja ha registrat com a marca Showgirls Chocolate Night Club.
«Quan s'amaga l'ou o ara no toca»
L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, reflexiona en el seu bloc personal sobre la notícia de la instal·lació dels prostíbuls a la ciutat. Amb un foto d'un ou ballant a la font comença l'article dient: «Quan s'amaga l'ou o això ara no toca. I així anem», l'alcalde justifica l'actuació municipal i posa sobre la taula la qüestió de fons. «Complint la nostra obligació de respectar les lleis, i davant els que pensen que aquestes només s'han de complir quan els va bé, ens veiem forçats a haver de donar llicència a una activitat que no voldríem a Mataró. A Mataró ni enlloc. O sí? Perquè aquí hi ha realment la qüestió: què fem amb la prostitució?»
L'alcalde també contraposa el fet que els mitjans de comunicació hagin situat per uns dies la ciutat «en l'ull de l'huracà» mentre que «alguns, tot sigui dit de passada, unes quantes pàgines més endavant anuncien tot tipus de serveis sexuals». I el comentari conclou: «És clar que no m'agrada que tot això passi a la nostra ciutat. És clar que preferiria uns altres usos per als terrenys del polígon de Les Hortes. Però també tinc clar que la llei hi és per complir-la.»
Una lluita en què els municipis hi tenen les de perdre
el puntLa sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què s'ordena a l'Ajuntament de la Jonquera que doni llicència a un prostíbul de cent habitacions n'és l'últim exemple. Però no és pas l'únic. La lluita empresa per alguns ajuntaments contra l'obertura d'aquesta mena de locals ha topat fins ara amb més entrebancs que no pas victòries, especialment pel fet d'haver d'acatar una llei que estableix que si l'activitat compleix la normativa amb la legalitat vigent no hi ha res que la pugui aturar. El cas de la Jonquera, un dels més significatius, s'acaba amb dos anys de litigi i amb la raó per als propietaris del bordell, però més enllà en el temps n'apareixen d'altres, com ara el contenciós que enfronta l'Ajuntament de Manresa i un prostíbul a la zona de les Escodines, que ja acumula dues sentències favorables a l'amo de l'establiment. I a Castelldefels, ni les queixes veïnals ni l'evident malestar del consistori van ser suficients per forçar el tancament de dos hipermercats del sexe, el Riviera i el Saratoga, actualment precintats per ordre d'un jutge per raons que no tenen res a veure amb qüestions administratives.
La ciutat de Barcelona també ha estat l'escenari de diversos conflictes relacionats amb prostíbuls. El més sonat, el del Bailén 22, que va acabar precintat per un desajustament entre l'activitat que s'hi duia a terme i la llicència de què disposava. El precedent d'aquest local, que va aixecar nombroses queixes veïnals, va mantenir en alerta el consistori, que l'any 2004 va aconseguir evitar que l'antiga discoteca Studio 54 del Paral·lel reobrís reconvertit en un prostíbul pels mateixos propietaris del Riviera. El descobriment d'una escala que connectava la sala de festes amb un hotel va ser l'argument emprat des del consistori, que va aconseguir frenar l'obertura del local que s'havia batejat com a Scenic pocs dies abans de la inauguració. Mesos més tard, el març del 2005, l'Ajuntament va arribar a un acord per quedar-se el local a canvi d'11 milions d'euros. A Barcelona, es mantenen les queixes contra pisos que funcionen com a prostíbuls en diferents punts de la ciutat.