UPyD a la UAB

Crits. Empentes. Sacsejos. Pintura vermella. Degà tancat. Bàndols increpant-se. Guardaespatlles provant de posar ordre. Papereres escales avall. Intent de boicot de la conferència de Rosa Díez a la UAB, i correcta decisió de Salvador Cardús d'autoritzar-la. L'independentisme té tarats, té freaks, té animals i té imbècils. No es tracta de moderar sempre les formes, ni tampoc els continguts, ni de deixar que cap discurs trampós se surti amb la seva: però els independentistes que consumaven aquests fets ahir a la UAB semblaven, més que res, espanyolistes disfressats. Agents de l'enemic. Molt més feixistes que la convidada. Senglars. Escòria. Gent que fa por.

Evidentment que estic parlant de la imatge: després, el dia a dia de la Universitat pot ser en efecte molt avorrit i qualsevol càrrega èpica pot ser benvinguda. Entenc que una colla se senti provocada o vulgui sentir-se provocada per la conferència de Rosa Díez, i s'engresqui preparant trinxeres i propinant agressions físiques i verbals. Entenc que tota colla de joves vol viure algun moment de pel·lícula i que, justament en el context de la UAB, hi ha una certa tradició resistencialista o protestaire o d'oposició activa a les forces imperials. Però parlo d'imatge, i parlo de conseqüències, i la imatge i les conseqüències que es produeixen a l'independentisme són absolutament nefastes. Letals. Com ho són tantes i tantes actituds de poc nivell que ajuden a associar nacionalisme amb comportament nazi. Moltes gràcies, xavals. Suposo que voleu una felicitació. O que espereu el premi Nobel.

Ens equivoquem quan juguem a una divisió tan baixa, quan tallem els ous dels toros Osborne i quan cremem retrats i fins i tot quan prohibim els toros: no és Catalunya un país de limitacions, de barreres i d'intolerància. La llibertat de Catalunya es basa sempre en la llibertat en general, per damunt de tot, i és en els contextos liberals en els quals la nostra consciència nacional es desenvolupa amb major força. La llibertat ens farà lliures, i per tant el respecte, i per tant les formes civilitzades. Evidentment que és divertit xiular el rei, i que tot el que està passant indica un xoc identitari greu. I que és simptomàtic que avui les protestes a la UAB no siguin en favor de la igualtat de classes o en exaltació del Che, sinó en un clar enfrontament Catalunya-Espanya. Ens trobem davant d'un xoc. Sí, és una evidència. Però justament per això, com en qualsevol xoc de trens, com també en qualsevol corrida de braus, sobreviu qui conserva la serenitat. Burros.