El govern d'Hereu no farà més consultes si la de la Diagonal té poca participació
El primer tinent d'alcalde sosté en un debat que el consistori ha fet una aposta «de risc» sotmetent el projecte al veredicte popular
Les últimes setmanes, la Diagonal ha estat objecte d'una exhaustiva dissecció a través de nombrosos debats organitzats, principalment, per col·legis professionals. Uns actes que han posat de manera gairebé exclusiva el focus en aspectes tècnic i de caràcter gremial, emfatitzant per tant la vessant més urbanística del projecte. Ahir, el Col·legi de Periodistes va organitzar un col·loqui al voltant la Diagonal, amb la peculiaritat, però, que aquest va pivotar sobre un aspecte crucial –la consulta ciutadana– del qual gairebé ni se n'ha parlat en aquesta mena de fòrums. Una discussió molt ideològica de concepte que buscava arribar al moll de l'os de principis substancials com és el de la democràcia participativa.
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, i el doctor en Ciències Polítiques de l'UAB Joaquim Brugué van ser els ponents sota l'auspici del nou degà dels periodistes catalans, Josep Maria Martí. Entre el públic, representants del teixit associatiu de Barcelona –com ara el vicepresident de la FAVB Jordi Giró– i exregidors municipals com ara Teresa Sandoval. Durant les seves intervencions, Martí va defensar la celebració de la consulta com una qüestió doctrinal i no fruit d'una conjuntura política puntual; en definitiva, com una aposta per donar veu «a la sobirania popular» sobre un projecte d'una gran càrrega simbòlica i importància estratègica per al conjunt de la ciutat. Va recordar que el més fàcil o «còmode» hauria estat tirar pel dret i no sotmetre'l al veredicte ciutadà, ja que hi ha una possibilitat palpable que acabi imposant-se l'opció C i no hi hagi, per ara, transformació de l'avinguda. «Anem a pit descobert», va manifestar el tinent d'alcalde, que més d'un cop va repetir que la celebració de la consulta «és un risc» per al bipartit municipal (PSC i ICV-EUiA). També va reafirmar que es respectarà el resultat de la votació «encara que voti el 0,5% del cens» i, davant les crítiques de l'oposició, va defensar el cost del procés: «La participació val diners i nosaltres hem optat per gastar-los en això.»
A preguntes dels presents, Carles Martí també es va referir a la possibilitat de celebrar altres consultes en el futur. Sobre projectes que tenen la tramitació en marxa –com ara la requalificació del Miniestadi–, ni parlar-ne, però d'altres que es puguin desplegar en el futur, per què no. D'acord amb el que dicta l'article 36 de la carta municipal, Martí va avançar que es podria demanar l'opinió als ciutadans sobre actuacions que afectin tot Barcelona o només un o més districtes. «Per a aquest govern, aquest model de participació ha vingut per quedar», va postil·lar, tot i que tot dependrà de com vagi l'experiència de la Diagonal. «Si participa un 0,5% del cens, potser ens haurem de qüestionar fer-ne més», va sentenciar el primer tinent d'alcalde. Com ja va fent el govern darrerament, va evitar posar una dada orientativa de quina hauria de ser aquesta participació. L'altre ponent –Joaquim Brugué–, però, va donar una pista valuosa quan va explicar que en referèndums semblants que es fan als Estats Units o Suïssa, amb prou feines s'arriba al 15 o el 20%.
La resta d'aportacions de Brugué van ser molt més teoritzadores, reflexionant sobre com s'incardinen dos àmbits tan complexos com són l'urbanisme i la participació ciutadana. I sobre això, va dinamitar un tabú molt estès: decidir sobre un projecte no és una decisió de caràcter tècnic, que per tant ha de ser presa per professionals, sinó política. És a dir, ciutadana.
Una urna per a l'opció C
CiU posa en dubte la seguretat del sistema de votació
vicenç planellaEl portaveu del grup municipal de CiU, Joaquim Forn, va assegurar ahir que el govern de Jordi Hereu no pot garantir que no es produeixin «suplantacions de personalitat» en les votacions de la consulta sobre la transformació de la Diagonal. Una delegació de regidors nacionalistes es va reunir ahir al matí, a petició de la federació, amb el quart tinent d'alcalde, Ramon Garcia-Bragado, i amb els responsables del sistema informàtic que, de manera presencial o telemàtica, recollirà al llarg de la setmana vinent el suport dels residents a Barcelona majors de 16 anys a les tres opcions en joc, després d'haver detectat diverses possibilitats de frau. «Ens ho han acceptat com una possibilitat», va indicar Forn. El portaveu de CiU va detallar alguns dels trucs que poden adulterar el principi democràtic d'una persona, un vot. Coneixent algunes dades personals de potencials electors –el nom i el DNI–, qualsevol pot sol·licitar, segons Forn, les seves claus identificatives per votar a través d'internet o d'un telèfon mòbil. Un altre exemple: es podrà votar en els 108 punts presencials repartits per tota la ciutat només exhibint un «document reconegut en dret»; és a dir, múltiples varietats de carnets en què no necessàriament ha de figurar la fotografia del titular. En el cas dels nouvinguts, a més, l'Ajuntament no ha previst que en els punts de votació hi hagi funcionaris que puguin reconèixer documents d'identitat de residents escrits amb alfabets diferents a l'occidental –cas de l'àrab, el xinès o el ciríl·lic–. Forn va assenyalar que CiU està a favor d'una elevada participació ciutadana a la consulta, però que aquest objectiu «no pot estar pel damunt de la seguretat del vot» i provocar possibles reclamacions de barcelonins que, quan vulguin exercir el seu dret, trobin que no ho poden fer perquè se'ls ha suplantat la identitat. Per aquest motiu, la federació ahir va demanar que tots els partits puguin disposar d'interventors a les seus de votacions i que l'executiu els informi cada hora del nombre de sufragis recollits per detectar «puntes de participació» susceptibles d'amagar fraus massius. Garcia-Bragado es va comprometre a respondre a aquestes sol·licituds després de la reunió que avui a la tarda celebraran els membres de la comissió de seguiment i garanties de la consulta. Per la seva banda, el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, va dir ahir que el sistema de votacions «té totes les garanties», i va atribuir els advertiments de CiU sobre possibles fraus al «nerviosisme» de la federació i a la seva voluntat de «posar pals a les rodes» al procés participatiu.