Un atracador ofereix a les víctimes tornar-los el botí jugant-se'l a pedra-paper-tisora i guanya

La història va succeir la matinada del 15 d'agost passat i l'escenari va ser la Devesa de Girona, pels voltants de les veles de música que hi ha a l'estiu. Tres joves –Xavier, de Caldes de Malavella, i els seus dos amics, David i Sergi– anaven caminant entre els arbres quan se'ls va acostar un noi d'aspecte magribí que els va dir: «Sou de Girona, no? On és l'estació de tren de Girona», fent servir un català molt correcte. Quan en Xavier es va girar per assenyalar-li cap on era l'estació, el jove va agafar en Sergi pel coll i li va posar un cúter a tocar les costelles. L'individu va canviar de llengua i va començar a parlar en castellà, també de forma ben correcta. «Los tres sois amigos, ¿no?», els va dir. «Ya sabéis lo que os toca: venid conmigo.» Sense deixar mai Sergi, els va comminar a anar cap a un banc que era a uns set metres d'on s'havien trobat. Un cop allà, els va ordenar que s'hi asseiessin i que baixessin el cap i no el miressin. Els tres van obeir. El lladre els va ordenar que buidessin les butxaques i anessin deixant el que duien damunt del banc. Els tres joves hi van deixar carteres i telèfons i el lladre va agafar les carteres i en va anar traient els diners que hi havia a dins, però res més. També va agafar els mòbils i se'ls va posar a la butxaca. Mentre seleccionava el botí no parava d'apuntar-los amb el cúter. Un cop va tenir el botí, els va etzibar: «No es nada personal: ¡es para droga! Si pudiera, ahora os lo devolvería todo y robaría a otro.» Dit això, va desmuntar el cúter, va llençar el mànec de plàstic i va deixar la fulla sobre el banc. Fet això, es va adreçar a un dels nois –David– i li va dir: «Jugamos a piedra, papel o tijera y si ganas os lo devuelvo todo.» David, desitjant treure's del davant el lladre d'una vegada, va acceptar l'aposta i va jugar-se el botí (55 euros seus i 40 de cadascun dels seus amics, a més dels telèfons). Però el lladre va guanyar i, com havien pactat, es van endur els diners. Abans, però, els va dir: «Ahora quiero que os levanteis y os vayáis. No mireis hacia atrás. Si llamáis a la policia y me denunciáis os vendré a buscar.» Però, és clar, els joves van denunciar-lo i en van donar una descripció que va servir a la policia per identificar-lo: Hicham Chami, de 23 anys. El fiscal li imputa un delicte de robatori amb intimidació amb ús d'instrument perillós i demana una pena de quatre anys i mig de presó.