Una Constitució pendent de l'Estatut
El president Montilla afirma que defensa el TC i carrega contra el PP perquè impedeix la renovació dels seus membres
José Montilla era un dels quatre presidents territorials –tots socialistes–que van assistir ahir a l'acte de commemoració al Congrés del 31è aniversari de la Constitució espanyola, en què, per primer cop, hi assistia un lehendakari, Patxi López (PSE). Es comptaven les baixes, ja habituals d'ERC, PNB, BNG i Na-Bai i es podien veure cares últimament tan retratades com la de la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, que, potser per treure pressió a les deliberacions, no va aclarir quan es podria fer públic el pronunciament. Era el dia de la carta magna, però amb mirades de reüll cap al text català. Un text que ha reobert el debat sobre la reforma de la Constitució, atiat regularment cada cop que s'acosta el 6-D. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, creu que «no hi ha urgència» per modificar-la i més si és té en compte que per fer-ho es imprescindible el concurs del PP. «En allò substancial, funciona», considera Rodríguez Zapatero.
Tampoc veu aquesta necessitat el president del Congrés, José Bono, que ahir va fer una aferrissada defensa de la carta magna, deixant clar que preval sobre l'Estatut. La Constitució, va dir, fent una metàfora esportiva, fixa els límits del terreny de joc i, en el que va semblar una apel·lació a Catalunya, va alertar: «Ser net exigeix respecte a l'àrbitre i sotmetre's a les regles.» «No hi ha cap regla ni llei que valgui si està en contra de la norma suprema.» El primer, venia a dir Bono, és la Constitució, i el que cal canviar, si és que no hi cap, és l'Estatut. «Proclamar la supremacia de la Constitució és la millor manera de retre-li homenatge», sentenciava.
Els socialistes catalans ja fa un temps que han reconvertit el discurs de blindatge de l'Estatut en un discurs també de blindatge de la carta magna –en la seva interpretació més plurinacional i flexible–i ahir Montilla el va fer extensiu al TC. El president de la Generalitat es va erigir com a defensor de l'alt tribunal en contraposició al PP. «Segurament no el defensen altres que en bloquegen la renovació», va recordar el president de la Generalitat. El Constitucional es troba en una situació complexa, amb quatre magistrats pendents de substitució després d'haver esgotat el mandat, un recusat i una vacant a causa d'una mort. Montilla va recordar les «males arts» del PP pel fet d'haver intentat impulsar un referèndum general sobre l'Estatut. «Això sí que era pressionar el TC i no respectar les regles de joc que marca la Constitució», va dir en resposta a les paraules de Bono. Pel líder del PP, Mariano Rajoy, la solució de l'Estatut està en «la llei i la Constitució». Els populars no es tanquen a reformar-la sempre que es faci amb les «idees molt clares».
«Ha portat democràcia»
El secretari general adjunt de CiU, Felip Puig, considera que, amb els actuals PSOE i PP, difícilment es podrà revisar la carta magna. Puig situava l'únic aspecte positiu de la Constitució en què «ens ha portat democràcia». Des d'ICV, el president del grup parlamentari, Jaume Bosch, defensava una visió de la carta magna en què tinguin cabuda l'Estatut i el reconeixement de Catalunya com a nació».
Homenatge a Solé Tura
Va haver-hi paraules de record i d'homenatge de Montilla, Rodríguez Zapatero i Bono cap a Jordi Solé Tura, el funeral del qual es va fer ahir al migdia en la més estricta intimitat després que morís divendres als 79 anys. En la commemoració del 31è aniversari de la Constitució espanyola, es va reconèixer la figura del que en va ser –junt amb Miquel Roca– un dels seus pares catalans, també redactor de l'Estatut de Sau i amb un paper significat en la lluita antifranquista. Fins a 7.000 persones van passar per la capella ardent instal·lada al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on ahir a primera hora arribava la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, acompanyada del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Un solemne aplaudiment va servir per acomiadar Solé Tura, quan encara hi havia gent que feia cua a la plaça Sant Jaume. «Estem convençuts que aquesta és la manera com li hagués agradat acomiadar-se», va assegurar el fill del polític, Albert Solé.