De la cova a la ciutat
L'obra social La Caixa porta a Girona ‘Neolític. De nòmades a sedentaris', una mostra itinerant que explica un dels períodes fonamentals de l'evolució humana
Ara fa entre 13.000 i 5.000 anys que la història de la humanitat va viure un període transcendental en l'evolució cultural de l'espècie humana: el neolític. En aquest període, anomenat així per l'aparició d'una nova tècnica en l'elaboració d'instruments lítics, els homes van aconseguir avenços imprescindibles en tots els camps. Una fita que va permetre fer un pas evolutiu més i passar així de ser caçadors i habitants nòmades de coves a éssers sedentaris, agricultors i ramaders.
Paral·lelament, en un període històric tan fonamental s'assoleixen fites culturals que marcaran per sempre més el camí cap a la civilització: l'agricultura, la ramaderia, la ceràmica i l'escriptura. Així mateix, el canvi de forma de vida va donar peu a la formació dels primers poblats agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de les primeres ciutats. Va succeir a la vegada a diferents continents, allunyats i incomunicats entre si.
Aquesta gran revolució en el que és, sens dubte, un dels capítols més transcendentals de l'evolució humana és el que s'explica a l'exposició Neolític. De nòmades a sedentaris, organitzada per l'obra social La Caixa i que es pot veure des d'avui i fins el 4 de novembre a la gran vela situada a la plaça de la Constitució de Girona. Comissariada per Lluís Batista, ha comptat amb l'assessorament científic d'Eudald Carbonell, codirector del projecte Atapuerca.
Neolític, De nòmades a sedentaris reprodueix, a partir de diversos recursos museogràfics –des de reproduccions fins a maquetes, i també amb panells explicatius i objectes en vitrines– els tombants culturals i les zones geogràfiques en què es va dur a terme el neolític.
A l'exposició, els visitants podran apreciar la vida quotidiana dels individus d'aquells temps, com eren les seves cabanes, les seves cases, els principals objectes que utilitzaven.
Cinc àmbits
Pel que fa al contingut, s'estructura de manera molt didàctica entorn de cinc àmbits cronològics: els últims nòmades caçadors i recol·lectors, les primers pràctiques agrícoles, la domesticació animal per a la ramaderia, l'ús de la ceràmica i, finalment, el desenvolupament de l'escriptura.
Al primer àmbit, que actua com a introducció, es mostra el tipus de vida dels darrers caçadors recol·lectors al seu hàbitat més característic: la cova o abric. En el segon apartat, s'observa el pas de la cova a la casa, i de la recol·lecció selectiva a l'agricultura. Una reconstrucció a mida real d'una cabana circular de l'assentament de Jericó –que està considerada la ciutat més antiga de la història– mostra als visitants la tipologia dels primers habitatges estables que es van construir entre l'11.000 i 10.000 aC.
Ja en el tercer àmbit de la mostra, es tracten qüestions relacionades amb la ramaderia. A més d'observar la vida quotidiana en aquest període, es reprodueix a escala reduïda una cabana del poblat de Jarmo (Kurdistan). Pel que fa al quart, aquest se centra en la innovació tecnològica més important del neolític, la ceràmica. Aquí també hi ha una reproducció a escala reduïda, en aquest cas d'una casa i un santuari de Çatal Hüyük (Turquia), i permet conèixer altres assentaments importants contemporanis a aquest.
Quant al cinquè i últim àmbit expositiu, el de l'escriptura, va lligat a la fundació de les primeres grans ciutats i a la formació d'estats. Les taules d'argila d'Uruk (Iraq) que es mostren són els exemples més antics que s'han conegut mai d'escriptura. Precisament, durant el període d'Uruk, les innovacions que van sorgir van constituir una autèntica “revolució urbana”.
Com a representació d'aquest període, el visitant és testimoni d'una escena de transacció comercial de fa més de 5.000 anys.