Escola Joan Pelegrí: cap respecte

Escrivim aquesta carta des de la tristesa, la ràbia i la impotència, pels fets següents: L'any 2002, i després d'una llarga malaltia, moria a l'edat 21 anys en Miquel Salvador. En Miquel era una persona excepcional: ho fou en vida, ho fou durant la malaltia i ho fou en el moment de la seva mort. Era alumne des de petit de l'escola Joan Pelegrí, al barri d'Hostafrancs de Barcelona. Havia dedicat els millors anys de la seva curta vida a dinamitzar i fer de monitor en una activitat extraescolar d'educació en el lleure, d'inspiració cristiana de la mateixa institució titular. Després del seu decés, el patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs, institució titular de l'escola Joan Pelegrí, va decidir, amb bon criteri, retre-li un senzill però sentit homenatge i una eucaristia, i posar el seu nom, amb una placa, a una sala de l'escola. Doncs bé, tan sols vuit anys després, l'actual direcció de l'escola ha decidit arrencar l'esmentada placa i tornar-la a la seva mare, amb el consegüent dolor i incredulitat de la família. On és la memòria? On és el compromís? On és, sobretot, el respecte a l'escola Joan Pelegrí? Fet i fet, però, als que som coneixedors de la història del barri no ens hauria de sorprendre del tot. En poc temps l'escola Joan Pelegrí ha renegat dels seus orígens cristians i es declara laica, mentre continua adscrita a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Ha arraconat fins a destruir l'obra de l'Ateneu Montserrat, de la mateixa Fundació Cultural Hostafrancs. Ha foragitat les comunitats cristianes de base que s'aixoplugaven als seus locals. I, ara, vol esborrar la memòria d'un jove que va lliurar el seu temps i la seva energia, fins i tot durant la malaltia, al creixement transcendent dels adolescents del barri.