Els autocars de la Sagrada Família, ara a la Diagonal
A partir de Setmana Santa, ja no podran aparcar al carrer Sardenya
Pels veïns, la mesura és insuficient i la solució passaria per fer una àrea restringida als voltants del temple de Gaudí
L'enèsima solució que ha ideat l'Ajuntament per intentar apaivagar el volum d'autocars a l'entorn de la Sagrada Família consisteix a desplaçar vehicles cap a la Diagonal. La mesura, que entrarà en vigor aquesta Setmana Santa, és “insuficient” pels veïns. Ells aposten per fer una àrea d'accés restringit al voltant del temple.
Actualment, els 170 autocars que diàriament arriben a la Sagrada Família deixen els visitants a l'aparcament del carrer Marina i els recullen al de Sardenya. D'aquí a dues setmanes, a tot estirar, el consistori haurà suprimit l'aparcament del carrer Sardenya i obligarà els visitants a baixar fins a la Diagonal per anar a buscar l'autocar de retorn. Actualment ja hi ha una zona habilitada com a aparcament d'autocars a la Diagonal, entre Sardenya i Padilla, però s'ampliarà uns 400 metres fins a Consell de Cent. Un espai que està molt a prop del gran aparcament que hi ha a la plaça Hispanitat.
Però, qui assegura que els conductors compliran amb la premissa de deixar el passatge al carrer Marina i anar-lo a buscar a la Diagonal? El mateix regidor de l'Eixample, Ramon Nicolau, ha apuntat que hi ha la possibilitat que “alguns autocars recullin els turistes al mateix carrer Marina. No els esperaran estacionats, però sí que poden anar a fer una volta i tornar a Marina a l'hora acordada amb el passatge”.“Això sí, llavors aquests turistes hauran de pujar a l'autocar en deu minuts, el mateix que han tardat a baixar”, afegeix el regidor.
Veïns insatisfets
L'espai del carrer Sardenya alliberat d'autocars serà àrea verda d'aparcament pels residents del barri de la Sagrada Família. Tanmateix, la mesura no satisfà els veïns que diuen que arriba tard i és insuficient.
El responsable d'urbanisme i mobilitat de l'associació de veïns de la Sagrada Família, Joan Balañach, vol que l'Ajuntament també elimini l'aparcament del carrer Marina i faci una àrea d'accés restringit a l'entorn de la Sagrada Família, “per evitar que els autocars puguin aparcar allà on volen”.
Balañach explica que als problemes de mobilitat, soroll i contaminació que acompanyen els autocars, se suma l'ocupació que fan de l'espai els visitants. Per això, a final d'aquest mes faran públic un manifest on no només demanen l'accés restringit d'autocars al voltant del temple, sinó que també proposen que els carrers Marina i Provença siguin només per a vianants, com a mínim els caps de setmana. Entre les reclamacions veïnals també hi ha la de demanar al temple que gestioni ell mateix les cues de turistes que arriben fins al carrer. Balañach adverteix que “si el consistori no ens escolta, hi haurà mobilitzacions”.
LA FRASE
LA XIFRA
Mil pedaços que no tapen el forat
P.M.A
Autocars i Sagrada Família és un binomi condemnat a no congeniar. Des de fa anys, l'Ajuntament va fent actuacions per intentar pacificar els entorns del temple, però mai no aconsegueixen l'objectiu.
A l'octubre del 2007, el consistori posava a la disposició un aparcament pels autocars de turistes en un solar entre Cartagena i Consell de Cent. A principis del 2008, el mateix Ajuntament admetia el poc ús que es feia del pàrquing. A finals de l'any passat, el regidor de l'Eixample, Ramón Nicolau, anunciava la construcció d'un altre aparcament. Aquest cop seria sota la plaça Hispanitat, a 300 metres del temple. L'obra, però, no estarà enllestida fins a l'any 2015, ha assegurat el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez. Mentre no hi ha cap aparcament que absorbeixi el volum d'autocars, l'Ajuntament dóna altres solucions per intentar pacificar els voltants de la Sagrada Família. L'última mesura plantejada d'eliminar el pàrquing del carrer Sardenya se suma a altres accions que ja són vigents. Des que van acabar les obres del TAV a l'entorn del temple de Gaudí, el consistori ha aprofitat la reobertura del carrer Mallorca per pacificar el carrer Provença, on es prohibeix el pas d'autocars i circular a més de 30 km/h.
Temple de cues
Paula Mercadé
Des que surt el sol fins que se'n va, una multitud de turistes s'amuntega als voltants de la Sagrada Família, ansiosos per veure l'obra de Gaudí. És igual si són les dotze del migdia d'aquest estiu que s'ha avançat. Sota un sol imponent, els turistes envolten el temple com formigues al voltant d'un rosegó de pa. Uns fan cua per comprar les entrades. Altres improvisen una filera per accedir al temple. N'hi ha que esperen el seu torn per comprar un entrepà de textura flonja i poc apetitós en un establiment on no es veu cap barceloní. Les cues es repeteixen a les botigues de records. Hi ha corrues injustificades de turistes que queden palplantats al mig de la vorera. Els carteristes també s'organitzen per pispar, els uns estiraran la cartera a aquell grup d'alemanys, els altres s'apropiaran de la càmera d'una parella d'anglesos. Entre tanta cua, gairebé passa desapercebuda la que fan els autocars al carrer Sardenya.
Pacients i aliens al que passa a l'exterior, els conductors esperen el passatge que sempre arriba. Un, dos, tres, quatre... i deu minuts poden esperar impassibles. Quan sembla que tot el grup ja ha pujat a l'autocar, l'espera continua, perquè el guia s'adona que hi ha un turista que, com si fos un ciclista que s'escapa del grup, s'ha perdut. Passen un, dos, tres, quatre... i deu minuts més fins que el visitant despistat arriba acompanyat per personal del temple. Els seus companys el reben amb un aplaudiment sorollós –per vacances es té temps per tot, fins i tot per somriure a aquell que te l'ha fet perdre–. Quan el guia del grup s'assegura que ja hi són tots, torna a comptar per si de cas. Finalment, l'autocar arrenca, ho fa sense pressa, amb parsimònia. No importa que el vehicle carregat de visitants hagi superat amb escreix els deu minuts permesos per parar davant del temple. Tanmateix ningú no li crida l'atenció. Ni a ell ni als altres tres autocars que com ell han estat aparcats davant el temple tota l'estona que els diferents grups de visitants han necessitat.
Tanta espera contrasta amb la fluïdesa de moviments que hi ha a l'estació de metro de la Sagrada Família. La parada et deixa, pràcticament, a l'entrada del temple, però ni un turista a títol individual ni visitants d'un grup nombrós utilitzen el suburbà. Prefereixen l'autocar que els deixarà primer a la Sagrada Família, després a la Pedrera, per continuar amb el Cosmocaixa, la catedral o el Poble Espanyol. Podran ratllar tots els punts d'interès que marquen les guies i hauran conegut la ciutat a cop d'instantània.
Del metro només surten barcelonins. Un va amb un cotxet buit a buscar el seu fill a l'escola bressol. Passa per la vorera del costat d'on hi ha els autocars aparcats al carrer Sardenya i enfila Provença. Per avançar ha d'anar superant les cues de turistes que es repeteixen als entorns del temple. Però ell no és un conductor d'autocar armat de paciència, sinó un pare que té pressa per arribar puntual a recollir el nen. “Cada dia és la mateixa història”, remuga. Li és ben igual que per Setmana Santa l'Ajuntament tregui l'aparcament d'autocars de Sardenya, si no ho acompanya d'altres mesures per pacificar l'entorn.
Als voltants de la Sagrada Família, turistes i veïns lluiten diàriament per fer-se un lloc al mig de la vorera, a la calçada o en un parc d'una plaça. La batalla no es repeteix a cap altre punt de la ciutat amb tanta passió com aquí. Sí, hi ha molts turistes que esperen als voltants de plaça Catalunya o la Catedral, però allà hi ha pocs veïns.
