Polònia
Commemoració
La fi del Pacte de Varsòvia
L'aliança militar soviètica a l'Europa de l'Est es va dissoldre a Praga fa 20 anys
Moscou va utilitzar aquest instrument durant la guerra freda per fer front al bloc occidental de l'OTAN liderat pels Estats Units
Fa 20 anys, l'1 de juliol del 1991, el Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, més conegut com el Pacte de Varsòvia, es va dissoldre a Praga, dos anys després de l'enfonsament del comunisme a l'Europa central i oriental. El pacte va ser un acord de cooperació militar entre l'URSS i els països de l'Est, que estaven sota el domini soviètic, firmat el 1955 a la capital polonesa per fer front al bloc occidental de l'OTAN capitanejat pels EUA. Per celebrar aquest aniversari, aquesta setmana s'ha fet una conferència internacional a la seu del Ministeri d'Afers Estrangers txec, a Praga, on es va ratificar la dissolució del pacte.
El dramaturg i expresident de Txecoslovàquia i Txèquia, Václav Havel, que va ser l'encarregat fa dues dècades d'anunciar el final del pacte, no va poder assistir a l'acte per problemes de salut. Ales Knízek, director de l'Institut Txec d'Història Militar, va recordar que “fa 20 anys, els ulls del món es van fixar en Praga perquè es va enfonsar el braç armat del bloc soviètic”. La conferència Una Europa unida i lliure? va reunir nombroses personalitats polítiques i militars, com l'exministre de Defensa francès Jean-Pierre Chevènement, l'exsubsecretari de Defensa nord-americà Paul Wolfowitz, i els antics caps de les diplomàcies soviètica i hongaresa Alexander Kozirev i Géza Jeszenszky.
Michael Kocáb, que a principi de la dècada dels noranta va presidir la comissió parlamentària txecoslovaca encarregada del desmantellament de les tropes soviètiques, va destacar “el canvi històric per a Europa, la pau i la democràcia” que va significar la dissolució del Pacte de Varsòvia. Per l'historiador polonès Jan Kieniewicz, “la dissolució va marcar el final de la guerra freda i l'inici d'una nova etapa en la història d'Europa”.
Entrega de la sobirania
Els estats del bloc de l'Est, amb l'excepció de Iugoslàvia i més tard Albània i Romania, que es van retirar de l'aliança, van cedir sobirania territorial a Moscou en el marc de la guerra freda entre les dues superpotències mundials. La polarització entre els dos blocs va convertir l'Europa de l'Est en una colònia de l'URSS. Moscou envaïa Hongria, el 1956, per esclafar la revolta a Budapest, i Txecoslovàquia, el 1968, per posar fi a la Primavera de Praga, amb l'ajuda de les tropes del Pacte de Varsòvia.
Aquesta poderosa aliança militar va representar al seu dia una potència de 6.200.000 soldats, uns 65.000 tancs, més de 2.000 vaixells, 15.000 avions de combat i nombrosos míssils nuclears. I és que el Pacte de Varsòvia establia: “Quan hi ha forces que són hostils al socialisme i miren de canviar el desenvolupament d'algun país socialista cap al capitalisme, es converteixen no només en un problema del país que afecta, sinó en un problema comú que afecta tots els països socialistes”.