LA CRÒNICA
DE reus
‘L'hereu escampa'
L'hereu escampa és una obra dramàtica de crítica social (?), de costums (?) o, potser, moralitzant que va escriure el gran Santiago Rusiñol el 1907 i que versa sobre les aventures i desventures d'un hereu de casa bona extremadament dilapidador. L'hereu escampa no es va estrenar a Reus, ni al Teatre Fortuny ni al Teatre Bartrina, com alguns llavors esperaven, perquè l'ideari del teatre modernista no agradava a la notable massa d'aficionats reusencs, excepte el de les obres d'Ignasi Iglésies. En general, aquesta obra de Rusiñol no tingué l'èxit de les seves grans peces –L'auca dels senyor Esteve, L'alegria que passa, Gente bien, etcètera–, però el seu títol va fer fortuna i el va fer amb una fórmula gramatical que no sé si l'inventà l'artista o la saviesa popular. L'argument de l'obra era com la nostra versió –sense final feliç– de la paràbola del fill pròdig.
Un personatge “mal vist”
El personatge de l'hereu escampa havia estat sempre mal vist per la gent de seny i de prudència i, fins i tot, per la bona gent que pobla Catalunya i que se'ls suposava, emparats en aquestes preteses virtuts (seny, prudència i bondat), vells enemics de la picaresca, la picardia i la malversació i partidaris de l'austeritat i l'estalvi. Però heus aquí que aquestes suposades virtuts que sembla que compartíem la immensa majoria en el bany col·lectiu que ens arremolina, dissortadament s'han capgirat, han desaparegut. Els bàrbars del nord, i els de mig camí, ja ens han llançat la sentència i la maledicció. De la crisi d'Europa, del perill de l'ensorrament econòmic d'Europa en som culpables el del sud (grecs, italians i ibèrics)? Un personal donat a la disbauxa i a la irreflexió que prefereix tocar la guitarra, l'arpa i el flabiol a fer meditacions aritmètiques. Un personal capaç de deixar les pròpies arques buides i greument entrampades les administracions corresponents; unes administracions servides per gestors elegits en sufragi democràtic. Ens cal preguntar: som exclusivament culpables d'haver fet cap a frec del precipici? I és aquesta l'autèntica història de la nostra derrota i bancarrota? Són, de veritat, els models del nord, models autèntics? O els seus raonaments no són altra cosa que un esquer per atrapar els més febles? Ens convindria una resposta clara com el parenostre. Almenys, saber la veritat.