Carme Sansa va entrar a la Cúpula del Coliseum (llavors seu del Foment de les Arts Decoratives, el FAD), acompanyant unes amigues. Va ser l'única que va acabar el tercer curs d'actriu: tot i que li feia vergonya sortir a escena al principi, al final ha fet una carrera que ja ha superat el mig segle de vida. L'actriu, amb altres companys de promoció com ara Josep Minguell, participen en un homenatge a Espriu (que s'inclou dins dels actes del centenari del seu naixement). L'honor és nostre, Sr. Espriu el representen antics alumnes de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual des de demà, i només fins diumenge, a la Biblioteca de Catalunya. Espriu era un col·laborador habitual de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, una iniciativa liderada per Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Carme Serrallonga, que pretenia modernitzar el teatre a Catalunya i construir el fonament del teatre professional. Des de la companyia, formada per aquestes promocions, van presentar sistemàticament les peces d'Espriu a escena.

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) va ser una revolució que va implicar el trencament de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) també interessada en el teatre contemporani que es respirava a Europa i alhora amb la menystinguda formació de l'Institut del Teatre. Des de principis dels anys 60 i fins ben entrat el 1971, la Cúpula del Coliseum era la referència cultural. La Junta del FAD volia construir una mena de Bauhaus catalana i l'EADAG havia de convertir-se en la secció teatral d'aquest pol cultural. En realitat, va cobrar tanta volada que li va prendre la majoria de les sales.

L'espai era un marc per a la cultura dels fills dels vençuts de la guerra. Ho argumenta Xavier Bru de Sala (comissari de l'Any Espriu), el futur de la cultura catalana el forgen els que defensaran la llengua i no en els que havien imposat el genocidi cultural. Llavors, “era difícil de pronosticar el seu èxit”, però el temps els va anar posant en llocs de responsabilitat. Herman Bonnín, refundador de l'Institut del Teatre, va obrir les portes als noms del teatre independent i de l'Adrià Gual, també. Tant és així que, si l'EADAG va deixar buides les aules de l'Institut del Teatre als anys 60, les va tornar a omplir als 70, quan Salvat i companyia ja havien sortit de la Cúpula del Coliseum. De fet, no deixa de ser curiós que l'equip que va fer competència a l'Institut del Teatre als 60 es bategés amb el nom del seu fundador, un inquiet del seu temps, que va ser retirat el 1934 pel seu possibilisme amb la dictadura de Primo de Rivera.

D'Espriu, l'EADAG va fer Antígona, Ronda de mort a Sinera, Primera història d'Esther i Pell de brau. El mateix poeta assistia als assaigs i prenia notes per enllaçar les escenes. Espriu escrivia el diàleg de Teseu i Ariadna “i Capmany hi posava la música a partir de les cançons populars”, completa el director Josep A. Codina. L'espectacle, que dirigeixen Jordi Dodero i Ernest Serrahima, inclou fragments de muntatges sobre Espriu. Hi ha dramatització de poemes, proses i monòlegs, completant-ho amb dades històriques i anècdotes. També s'inclou l'entremès d'Espriu Conversió i mort de Quim Federal que, a l'època, havia protagonitzat la mateixa Capmany.

Quants alumnes van passar per l'Escola d'Art Dramàtic? Es fa difícil de calcular. Es parlava de 30 alumnes per promoció i d'una dècada de cursos. Però a aquests teòrics 300 alumnes (Sansa recorda que va començar sent una més dels 30 alumnes i acabant sola, perquè les noies se n'havien desdit i els nois van marxar a fer el servei militar) se'ls ha de sumar els que hi van passar d'oients. La Cúpula del Coliseum era un aparador molt atractiu i tots els artistes i activistes culturals inquiets s'hi apropaven, tard o d'hora.