Irreductible i compromès, encara, amb el vessant més socialment conscienciat de la música jamaicana, l'històric Jimmy Cliff actua avui a Barcelona (Razzmatazz, 19 h) en la festa de presentació del Trash An' Ready, el festival de reggae que se celebrarà al Poble Espanyol el dia 26 que ve. “El que arrasa és el dancehall, ho sé, però el reggae pot ser molt més, de la mateixa manera que la vida té una part física i en té una d'espiritual”, explica Cliff per telèfon. En gira, encara, amb el seu disc de retorn del 2012 (Rebirth, el primer que publicava en poc menys d'una dècada, produït per Tim Armstrong, del grup de punk Rancid), l'home que va contribuir a popularitzar el reggae a tot el món gràcies a la seva participació –com a actor i com a músic– en el film The harder they come (1972) continua assimilant amb naturalitat en el seu cançoner temes de caràcter social o polític. “Som a l'inici d'un final, en aquest món –afirma convençut–. La fi d'un determinat sistema i el començament d'una nova civilització. I quan neix alguna cosa sol ser positiu.” El perquè de la influència que va tenir The harder they come Cliff el situa precisament en aquest món convuls: “Feia el paper d'un rebel que lluitava contra el sistema i, tal com estava i continua estant el món, era fàcil identificar-s'hi.”

Autor de cançons com ara Many rivers to cross i Trapped, versionades sovint per Bruce Springsteen, el jamaicà és autor, també, de Vietnam, considerada per Bob Dylan la millor cançó de protesta que s'ha fet mai. “Mai no hem coincidit, però aprecio que un artistàs com ell digui això.” Cliff, però, es nega a viure de glòries passades: “He fet només el 50% del que volia fer.”