Els mesos de l'any de juliol a desembre
CLAR I EN VALENCIÀ
El calendari romà era, inicialment, lunar. L'any tenia 304 dies i deu mesos que s'anomenaven Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quinctilis, Sextilis, September, October, Nouember, December.
Els noms dels mesos de l'any en valencià són: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre. Estudiem-los per separat a partir de juliol, ja que dels anteriors vam escriure el darrer dia de l'any passat.
Juliol
El nom del sèptim mes de l'any deriva del llatí iulius, nom posat en memòria de Juli Cèsar, tribú, pontifex maximus, censor, dictador vitalici i imperator, autor del calendari julià, anterior al calendari gregorià que usem actualment.
Són molt corrents les pronúncies populars 'juriol', 'joliol' i 'joriol' que no s'han d'usar mai en la llengua culta, ni oral ni escrita.
Agost
El nom de l'octau mes de l'any deriva del llatí vulgar agustu(m) i aquest del llatí clàssic augustus, nom posat en memòria de l'emperador romà Octavi Cèsar August.
Setembre
El nom del nové mes de l'any deriva del llatí septembre(m), perquè era, antigament, el seté. A proposta de l'emperador Calígula se li va canviar el nom pel de Germanicus, que era el nom autèntic d'aquest emperador. El canvi es va mantindre durant algun temps, però molt poc.
Octubre
El nom del desé mes de l'any deriva del llatí vulgar octobre(m), perquè aquest més era, antigament, el que feia huit. Es va intentar canviar el nom d'aquest mes pel de l'emperador Dioclecià, però el canvi no va quallar.
Novembre
El nom de l'onzé mes de l'any deriva del llatí novembre(m), perquè era, antigament, el que feia nou.
Desembre
El nom del dotzé mes de l'any deriva del llatí decembre(m), perquè era, antigament, el desé.