Entrevista a Mònica Oltra a TV3

Si vosté viu al País Valencià, probablement no puga veure TV3, perquè el govern anterior del PP, de Francisco Camps i també d'Alberto Fabra, que va continuar amb la repressió i la censura comunicativa de les televisions en català, va decidir tancar les antenes d'ACPV, que permetien que arribara al nostre país les emissions de les televisions catalanes, en la nostra pròpia llengua i cultura valenciana. Perquè al País Valencià és d'una anomalia increïble que es puga veure Al Jazzira, però no es puguen veure les televisions ‘del veïnat', com va dir Mònica Oltra sobre la necessitat d'un intercanvi mutu de les televisions de Catalunya, els Illes i el País Valencià, tot i que ella es referia com a ‘comunitats veïnes'.

I deia que era una necessitat tenir una televisió en llengua pròpia en la nostra “Comunitat autònoma”, com en tenen en altres comunitats de l'estat, inclús sense tenir llengua pròpia, diferenciada del castellà, a pesar de tenir moltes altres televisions en espanyol, públiques i privades; és una necessitat urgent que cal per garantir la igualtat de drets de la ciutadania valenciana i la supervivència del valencià. Perquè no siga discriminada, per les polítiques del PP contràries a la llibertat i a la nostra llengua. No obstant, no es pot tornar a tenir el que hi havia, matisa Mònica Oltra, una RTVV al servei del poder de torn, quan es pose en marxa una TV Valenciana ha de ser lliure, de professionals independents que puguen treballar sense interferències, amb llibertat i autonomia d'ofici (a l'estil de la BBC).

El 3 de juny als matins de TV3, la periodista Lidia Heredia ha entrevistat a Mònica Oltra. Li ha preguntat per què la valenciana gent havia votat, per majoria al PP, tant el 2011 quan ja es sabien alguns casos de corrupció (els tratges de Camps, Fabra, Nóos...), i inclús, encara, a les eleccions del 2015 amb tants casos de corrupció com havien hagut al País Valencià?

Mònica aclareix que a la recent campanya electoral no volia culpabilitzar als que abans havien votat al PP perquè no li havien votat perquè saquejarà les arques públiques o robara, ni per donar-li barra lliure amb un xec en blanc, i que si anem a pams i contem els vots reals del PP no arriben al 30% del total, i hi ha un 70% de vots que van a d'altres formacions polítiques diferents del PP, vots que s'han oposat a les pràctiques polítiques autoritàries i despòtiques d'un PP que ha fet un abús de poder absolut de la seua ‘majoria absoluta', per tant, és injust posar en el mateix sac a tota la valenciana gent i dir que tothom ha votat al PP.

Preguntada per la possibilitat de pacte amb el PSPV-PSOE, Compromís i Podem, afirma s'han fet les primeres reunions negociadores per a posar-se d'acord amb el ‘què', que han aparcat, de moment, el ‘qui', i s'han centrat en la lluita contra la pobresa, en potenciar els serveis socials per a rescatar persones, en fer una auditoria perquè tornen els diners que han robat, en un pacte per la convivència democràtica, els mitjans de comunicació propis, en la nostra llengua, una fiscalitat adequada i deixar enrere el mal son d'unes polítiques del PP, autoritàries i antidemocràtiques que van en contra dels interessos valencians.

No dubta que es posaran d'acord perquè a més de la Generalitat, hi ha altres institucions importants... Repreguntada si es descarta com a presidenta de la Generalitat Valenciana perquè Ximo Puig afirma que li correspon a ell per haver obtingut més vots, Mònica Oltra comenta que no arriba a haver-hi dos punts de diferència electoral entre Compromís i el PSOE, per tant entén que és un empat tècnic, si afegim els vots de Compromís i els de Podem que han dit que només entrarien en el govern de la Generalitat si no està presidida pels socialistes, els vots serien, aritmèticament, més que els del PSPV-PSOE, 32 entre Compromís-Podem sobre 23 del PSOE; que la qüestió no és resol amb operacions aritmètiques sinó polítiques perquè és un afer polític.

Plantejada la qüestió si acceptaria compartir o repartir-se la presidència de la Generalitat, dos anys cadascú, ell i Puig, diu que no descarten res, si s'ha plantejat, però que ella prefereix un govern més permanent i estable i si Podem pot incloure's donaria molta més estabilitat política.

Li pregunten per la portada de La Razón que afirma que el PSOE i Ciutadanos han arribat a un pacte al País Valencià per deixar fora a Compromís i a Podem, i Mònica respon que potser és només el desig dels de La Razón, que no li consta ni li preocupa aquesta qüestió. Li pregunten si Ximo Puig l'ha telefonada, si s'ha posat en contacte amb ella per donar-li explicacions del que ix a les portades dels diaris de Madrid i diu que Puig no s'ha de posar en contacte amb ella per donar-li cap explicació sobre aquest tema.

Li pregunten pels senyals d'identitat aprovats pel PP fa uns mesos i Mònica Oltra respon dient que això s'ha de derogar perquè és una llei totalitària i antidemocràtica, no es pot dirigir despòticament, des de les institucions, en la construcció d'una identitat valenciana de via única, ni es pot hipotecar o fer dependre l'aprovació d'una beca de menjador a l'adhesió a la llei del senyals d'identitat, posem per cas, obligar a algú que li agraden els bous; al país Valencià hi ha gent que li agraden els bous al carrer i a d'altres no, però ningú és més valencià que ningú per una cosa o per l'altra. És una llei totalitària i inacceptable.

S'imaginen què hauria passat si a Catalunya el govern de la Generalitat haguera fet una llei en aquests termes per regular, uniformement, la identitat catalana, què hagueren dit?

Preguntada si reclamaran un pacte fiscal per al País Valencià diferent al que hi ha ara mateix, i que els socialistes, quan han governat han mantingut sent tan injust... Mònica diu que és una urgència perquè és insòlit i anòmal que una Comunitat Autònoma com la Valenciana, sent una comunitat pobra, per sota de la mitjana estatal, haja de finançar comunitats autònomes més riques que ella; que és un pacte de finançament el que hi ha que ens precaritza i empobreix i és dels més injustos o el més injust de tot l'estat, per tant, és evident, que cal exigir-li a Madrid que s'ha de revisar i la ciutadania valenciana es mereix un altre tracte fiscal i en inversions a l'eix mediterrani. Que siga qui siga el nou president de la Generalitat això és inajornable i molt injust perquè la valenciana gent no vol ser més que ningú però tampoc menys. Exigim un pacte fiscal just i en coherència amb la situació de pobresa de la nostra comunitat autònoma.

Li pregunten per la possibilitat d'anar Compromís a les pròximes eleccions generals amb Podem i afirma que és un somni que es pot teixir, que ella ho mira amb bons ulls, tot i que només és la seua opinió personal, que s'hauria d'aprovar, cas d'anar avant, per banda dels diferents partits polítics que conformarien aquesta possible coalició electoral.

Li pregunten si s'identifica amb Ada Colau, si se sent afí a Barcelona en Comú, i declara sentir-se ‘absolutament agermanada' tant amb Ada Colau i Barcelona en Comú, com amb Manuela Carmena i ‘Ahora Madrid'.

Mònica va estar molt bé tot el temps de l'entrevista, va ser elogiada, unànimement, pels tertulians del programa pel seu ‘instint polític' i per la seua habilitat i intel·ligència humana, per no perdre el seu somriure mentre parlava dels problemes polítics del País Valencià i del dèficit fiscal, perquè consideraven que havia destacat, sense demagògies i amb molt de ‘sentit comú, la necessitat d'un pacte de govern per rescatar a les persones de la situació de pobresa i precarietat, que havia remarcat davant el PSOE la seua legitimitat política per aspirar, d'igual a igual amb Ximo Puig, a ser presidenta de la Generalitat per una qüestió eminentment política, de gir polític amb les polítiques anterior, on el PP i el PSOE han sigut còmplices d'un model de finançament i de gestió que perjudica greument l'economia i la societat valenciana, d'un País Valencià que és maltractat fiscalment, econòmicament, comunicativament, socialment i en inversions de futur.

Realment, durant l'entrevista, la diputada Oltra va demostrar ser una bona presidenta de la Generalitat Valenciana, segurament la millor o la més sòlida, en aquests moments, per exigir-li a Madrid que ens pague el dèficit fiscal que ens deu. Ni el PSOE ni cap altre partit polític, no hauria de ser tan arrogant i hauria de fer un gir polític adequat per deixar enrere algunes de les polítiques discriminatòries, fiscals, lingüístiques, antisocials cap al País Valencià; mesures polítiques que ha compartit el PSOE amb el PP, posem per cas, el no reconeixement del català al parlament espanyol, la no aprovació de l'oficialitat del català als parlaments de Brussel·les i Estrasburg, el no reconeixement del plurilingüisme per banda de l'estat, la imposició de l'espanyol o castellà a les escoles valencianes i a tots els mitjans de comunicació, públics i privats, la negació del dret a decidir, etc. del contrari serà més del mateix i acabarem decebuts i emprenyats amb unes institucions autonòmiques que no satisfan les necessitats polítiques, socials, ecològiques, jurídiques, cíviques i ciutadanes de la gent que habita el País Valencià.