La Trinca 2.0: l'han trobada

Més que La Trinca del segle XXI, per adequar-nos a l'època global, el que han trobat a TV3 és La Trinca 2.0. Dimarts es va emetre la finalíssima d'aquest llarg càsting, un revival iniciativa de Mònica Terribas que els va fer aixecar de la poltrona de productors. No només ha estat l'excusa per recuperar el patrimoni sonor d'un país i d'una època sinó que ens ha fet riure i en el fons la tele és això. Els de Gestmusic fan finals com qui fa xurros o, en el seu cas, patates. El moment emotiu és imprescindible: i 20 anys després, La Trinca va cantar amb Nina Mollerussa, mon amour. I la rauxa es va imposar al seny: «la trinca jove» (Dídac, Marc i David) és el relleu generacional per davant de «la trinca no tan jove» (Antonio, Benjamí i Quim). Però com sol passar amb Gestmusic, hi ha uns vencedors però tots acaben guanyant. El director de la peli, Joaquim Oristrell, va obrir la porta a tots els concursants a formar part del repartiment. I ja es pot contractar La Trinca 2.0 per festes majors a l'estiu. La final es va convertir en un musical i ja que Oristrell va citar Mamma mía com a referència, posats a explotar la mina, per què no continuar amb un musical al Teatre Victòria. Segur que la Nina els dóna un cop de mà.