Cacaolat

En plena campanya per salvar l'emblemàtica marca Cacaolat, al 3XL repetien Plats bruts. La popular comèdia va fer més pel batut català que tots aquells jingles que no ens hem pogut treure del cap. Era la beguda preferida d'en Ramon i en Lopes havia dit més d'un cop al bar Maurici: “Posa'm un Cacaolat per berenar, Pol”. No podem pensar en la sèrie sense l'estilisme de l'Emma, els estirabots de la Carbonell i un Cacaolat damunt la taula. La publicitat de Nadal, i més en temps de crisi, busca emocionar-nos amb nens cantant per un món millor mentre destaca les notícies positives o amb còmics deprimits i sense acudits per fer-nos riure buscant la llum del mestre. Però el missatge principal, el subjacent, és que les marques volen agrair la confiança als consumidors, que principalment són els que fan que la marca sigui el que és. I de tota la publicitat nadalenca –un art–, en sobresurt l'anunci de Cacaolat, el primer del 2012 a TV3. Deixant enrere un any incert, difícil, l'espot de Cacaolat valora la tradició, amb l'eslògan final Des de sempre i per sempre, però també mira al futur amb el desig acomplert de la seva continuïtat. És una història senzilla –l'actor Roger Coma conversa amb la cambrera d'una cafeteria del Born de Barcelona– mentre sona de fons un piano. El text de la noia és pot recitar gairebé com si fos un poema, de bons propòsits pel nou any, que els desitjos s'acaben complint. I les notes de la música s'entremesclen amb el so inconfusible d'escalfar el batut. Cacaolat és una marca identitària i ha sabut, amb aquesta peça, escalfar-nos a tots el cor.