Per ser, com ells mateixos han admès sovint, un grup generacionalment en terra de ningú (un pèl massa joves per al rock català dels noranta, un pèl massa vells per al nou pop del segle XXI), déu-n’hi-do els amics que han fet Gossos en 25 anys de constant i esforçada trajectòria. Dijous, en un concert a L’Auditori de Barcelona amb entrades exhaurides des de feia temps, una part important de la plana major de l’escena musical catalana dels últims trenta anys va reunir-se per compartir una generosa festa d’aniversari amb el quintet manresà.

Va ser un espectacle ambiciós, de guió elaborat i nombrosos cops d’efecte, que va tenir també la presència virtual d’actors com Joel Joan, Pere Arquillué, Anna Sahún i Elisabet Casanoves (també la del cantant uruguaià Jorge Drexler, que fa anys que els versiona Club Tonight) i va culminar amb Gossos tocant els bisos en un escenari a l’exterior.

Van engegar Gossos cantant Solstici, però de seguida va quedar ben clar que, aquella, no era una nit d’ells i prou. Els Amics de les Arts els van brindar un gest de complicitat generacional amb el rescat d’una de les seves primeres cançons: Rere teu. Gots de Tuba, skatalític quartet instrumental, va desfilar a continuació per la platea i Lax’n’Busto, amb Pemi Fortuny de cantant, van fer pujar la temperatura del concert amb Un món de flors i violes, deixant entreveure una vida sencera de festes majors compartides amb els manresans.

Gossos, de nou a l’escenari, van cantar Voldria dir-te amb Alguer Miquel i, a continuació, Txarango, que sempre els han reivindicat, van fer aixecar tothom dels seients amb No és nou. L’admiració que músics joves del país professen per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Santi Serratosa i els germans Roger i Oriol Farré va rubricar-se amb la presència de Blaumut (Condemnats), Judit Nedderman amb Ramon Mirabet (Si torno a néixer) i el Cor Geriona (Pluja d’estrelles).

Gossos, en acústic, van evocar temps prehistòrics amb un medley dels seus primers temes; Tarrés va saludar “tots els presos, exiliats i les seves famílies”; Sopa de Cabra van imprimir el seu segell a Buscar; Macaco va encendre L’Auditori amb la infal·lible Corren, i, en una inevitable grand finale, mentre en pantalla se succeïen els noms dels municipis on ha actuat durant aquests anys la banda (Sant Esteve de les Roures inclòs!), l’imponent elenc de l’espectacle va coronar la festa amb Quan et sentis de marbre. Si la vida es mesura per la quantitat d’amics, dijous va quedar clar que la de Gossos és d’allò més plena.