Tres formes d’amor
Les Ballets de Monte-Carlo, dirigits per Jean-Christophe Maillot, tornen al Liceu amb ‘Le songe’, un ballet inspirat en Shakespeare
Les Ballets de Monte-Carlo, dirigits per Jean-Christophe Maillot, arriben al Gran Teatre del Liceu des d’avui i fins dissabte amb Le songe, una de les obres més característiques del coreògraf francès, basada en El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. Maillot va definir dilluns l’espectacle com la seva “obra preferida”, amb una narració “absolutament fidel” a l’obra de Shakespeare. Maillot torna al Liceu després de l’èxit de La belle la temporada 2013/14, i ho fa amb un ballet coral i una escenografia de gran bellesa, obra d’Ernest Pignon-Ernest.
Le songe es divideix en tres universos marcats per tres formes diferents d’estimar: els artesans d’Atenes, els atenencs i les fades, i els follets i els elfs. Tres mons que barregen la música del seu germà, Bertrand Maillot, amb la de Mendelssohn i també amb l’electrònica de l’argentí Daniel Teruggi.
Maillot va detallar que en el primer d’aquests tres mons està tot molt regulat, amb normes socials, i s’imposa casar una persona amb una altra per motius de pragmatisme, perquè és la bona solució. En aquesta fase, el director va explicar que la coreografia “es basa en una narració pura en què els cossos dels ballarins expressen el diàleg damunt l’escenari”. El segon món és el de les fades, el món dominat per l’amor carnal i el desig, contrari a la raó. “Hi ha una pulsió de deixar-se anar d’una manera excessiva. Representa el desig, que es converteix en el centre i l’essència de la història”, va indicar. El tercer món és el dels artesans, del teatre i l’espectacle, on hi ha l’amor per l’ofici i l’art.
Escenografia “simple”
Jean-Christophe Maillot va assenyalar també que l’escenografia de Le songe “és molt simple”. “S’hi ha eliminat tot el que era anecdòtic i s’han creat uns espais que permeten destacar molt més el vocabulari coreogràfic. L’escenografia permet que a estones faci la sensació que som a l’interior d’un palau i que en altres moments sembli que estiguem a l’aire lliure, en un lloc ben estrany”, explicava. I hi afegia: “No hi ha gaires elements escenogràfics; ja ho diu tot el vestuari i la música. La música és l’art suprem i fa que el públic es creï les seves imatges.”
Maillot ha dotat Les Ballets de Monte-Carlo d’un renom internacional gràcies a un repertori de quaranta ballets que han passat a formar part del repertori de grans companyies internacionals.
