Cultura

Crítica

música

Nile Rodgers, enciclopèdia pop a Pedralbes

Després d’actuar en una ocasió al Sónar (2014) i, en dues, al Festival de Cap Roig (2009 i 2019), Nile Rodgers va tornar a recordar-nos dimarts a Pedralbes la seva valuosa aportació, en qualitat de compositor, productor o guitarrista rítmic de toc inconfusible, al paisatge sonor de les últimes quatre dècades. Podem llegir tants cops com vulguem el seu perfil al portal Allmusic o la Viquipèdia, però és només testimoniant en un concert com el de Barcelona l’ampli reguitzell de cançons en què ha pres part –del Like a virgin de Madonna a Let’s dance de David Bowie; d’un clàssic disco dels anys setanta com We are family de Sister Sledge a un altre del segle XXI com Get lucky de Daft Punk, a més de tota la seva exquisida fabricació de bombons disco amb Bernard Edwards i el grup Chic– que s’entén en tota la seva dimensió de què ha estat capaç aquest senyor que, tal com el seu bateria recordava al final del bolo, entre una cosa i l’altra ha ajudat a fer vendre un milió de discos i, per si amb això no n’hi hagués prou, ha estat distingit també sovint com l’home més ben vestit del pop.

Compareixent mentre la pluja posava en risc una prometedora nit de ball, Rodgers va declarar que, tot i el seu historial, la principal col·laboració de la nit seria entre la “Chic organization i Barcelona” i, sense gaires més preàmbuls, va començar a entrellaçar cançons de Chic –Chic cheer, Dance dance dance... Yowsah! Yowsah! Yowsah!, Everybody dance...– per, de mica en mica, fer lluir les seves contribucions en les carreres, també, i entre molts altres, de Diana Ross (I’m coming out) o Duran Duran (Notorious).

Els riffs de guitarra de Rodgers, com qui no vol la cosa, i sense necessitat de recórrer pràcticament a cap solo, van inocular-se en els cossos del públic que pràcticament omplia els Jardins de Pedralbes i, a la banda, amb dues coristes realment excepcionals i moments d’alta volada com unes allargassades Le freak i Good times (reblada amb el clàssic Rapper’s delight, que, per variar, també porta la firma de Nile Rodgers) va ser difícil trobar-li cap fissura. C’est Chic, encara. I molt.

Nile Rodgers & Chic
10è Festival Jardins Pedralbes
Barcelona, 21 de juny


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.