cultura

MARC COMAS

COORDINADOR DE VIC CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2016

“Què és cultura? Aquest és el primer dilema no resolt”

“Des de l'inici vam plantejar una programació que no surt de l'àrea de Cultura, sinó que l'hem fet amb ajuda de tots els sectors”

“Des de fa un any i mig hem hagut de lluitar amb fundacions, museus... Portar un Dalí o un Miró a Vic és molt complicat”

“Molts projectes neixen amb la idea de transcendir i no morir el 2016”

Gestor cultural
Marc Comas té una dilatada trajectòria en l'organització i gestió cultural. Autor multidisciplinari, és sobretot en el teatre, el cinema (com a director de curts) i la música (amb el videoclip), on més ha centrat els seus projectes. Al seu currículum també hi figura la direcció de Ràdio Manlleu, ciutat on va fundar i presidir el Cine Club Manlleu, i la direcció de la Mostra d'Arts Vives del castell de Montesquiu.

Aquest any Vic és Capital de la Cultura Catalana. El seu coordinador, Marc Comas (Vic, 1973), diu que la ciutat volia entomar el repte per tenir una excusa que li permetés fer una programació extraordinària. I per descobrir autors i projectes.

Feia temps que anaven al darrera de la capitalitat?
Sí. Diria que a l'època de l'alcalde Jacint Codina (1995-2007) ja s'havia demanat. La capitalitat cultural es treballa amb molt temps. A nosaltres crec que ens ho van comunicar el 2012-2013 i el 2013-2014 ja hi vam començar a treballar.
La vostra predecessora, Vilafranca del Penedès, us ha donat algun consell?
Hem parlat amb Vilafranca i hem parlat amb Reus, que ho serà l'any que ve, però a l'hora d'encarar la capitalitat cultural tothom ho fa com vol o com pot. Des de l'inici vam plantejar una programació que no surt de l'àrea de Cultura sinó que l'hem fet amb l'ajuda de tots els sectors. Potser fa dos anys ja ens vam començar a reunir amb pintors, fotògrafs, directors, editorials... i junts vam fer la programació. Primer volíem saber com estava cada sector.
Al final han dedicat cada mes a una disciplina diferent i s'ha programat un centenar d'actes.
Era una manera ordenada de presentar-ho, tematitzant-ho i temporalitzant-ho. De seguida vam veure que ens n'anàvem a un centenar de projectes i al final acabaran sent-ne més. Descomptant el gener i el desembre, que hi ha només obertura i cloenda, i l'agost, en total hi haurà nou grans disciplines.
Com les han triat? Per què hi haurà grafit i no còmic?
És difícil. Havíem d'establir una línia entre el que és cultura i el que no ho és. Aquest ja és el primer dilema no resolt, perquè darrere la paraula cultura hi pots posar de tot: cultura de l'esport, cultura gastronòmica... El que sí és cert és que hi ha disciplines que a la comarca tampoc són tan representatives. Espectacles de carrer? A Tàrrega segurament trobarem mil companyies, aquí no. El que no hem volgut és establir fronteres geogràfiques. Encara que la capital sigui Vic sempre parlem d'Osona. Cada mes intentem que, com a mínim, hi hagi tres coses: que als autors locals els serveixi de plataforma, que hi hagi un projecte que quedi i ser capaços de portar referents catalans.
Què ha estat el més difícil de lligar de tot el programa?
Moltes coses. L'exposició 116 anys de pintura catalana és un projecte d'unes dimensions importants. Des de fa un any i mig hem hagut de lluitar amb fundacions, museus... Portar un Dalí o un Miró a Vic és molt complicat. El transport és molt restrictiu, hi ha uns plecs de condicions dels museus al·lucinants... Hi ha obres que s'han demanat al Reina Sofia i que no ens han cedit.
Quin pressupost tenen?
L'aportació de l'Ajuntament és de 340.000 euros i escaig, i de patrocinis i col·laboracions estarem als 160.000 euros. En total uns 500.000 euros. També és cert que el calendari polític no ens hi ha ajudat, ja que l'any passat hi va haver un munt d'eleccions i cada elecció que tens vol dir parar màquines.
A principis de gener el finançament encara no estava clar...
Sí. Els pressupostos de l'Ajuntament es van aprovar inicialment el dia 13 del mes passat. S'hi van presentar al·legacions i dijous passat es van aprovar definitivament.
Què en quedarà, a la ciutat, de VICCC 2016?
Molts projectes neixen amb la idea de transcendir i no morir el 2016. En plantejar la programació volíem que quedés un pòsit. El Seminari no era espai expositiu i arrel d'això segurament ho serà. L'Arxiu de la Memòria Històrica Fotogràfica quedarà. A l'octubre farem un certamen coreogràfic a nivell català amb la idea que pervisqui...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

Barcelona
David Verdaguer
Actor

“Les persones no som planes, som polièdriques”

Barcelona
MÚSICA

Pérez Treviño desxifra en un llibre el ‘misteri’ del pianista Josep Colom

BARCELONA
cinema - drama

‘Thriller’ coreà amb segell femení basat en fets reals

cinema - drama / biografia

Maria Montessori, una pedagoga revolucionària

cinema - animació / comèdia

Garfield surt de la zona de confort de gat casolà

cinema - cinema bèl·lic

Russell Crowe rescata soldats a Filipines

cinema - drama

Hamaguchi signa una faula sobre la natura i el mal

música

El saxofonista holandès Benjamin Herman actua a l’Hotel Castell d’Empordà

la bisbal d’empordà