cultura

Crítica

teatre

Refugiar-se en el res per sobreviure

Pau Miró presenta la seva segona part de la trilogia sobre els desheretats. Si a Els jugadors parlava dels homes que es veuen exclosos de la feina, quan ells es consideren encara aptes, a Un refugi indie fa un retrat dels joves amb capacitat que no tenen, aparentment, futur a casa. Hi ha elements que ressonen en les dues peces (com l'aparició i desaparició d'una bossa plena de diners) però en aquest retrat generacional hi ha molt més nihilisme que cinisme. No hi ha res, l'abisme. Sense alternativa, sembla una generació convidada a servir cafès a Londres, o bé al suïcidi col·lectiu. Però (sorprenent el mateix autor quan conviu amb els joves actors) el cert és que ells saben viure de la misèria i construir-se un espai íntim, de satisfacció ràpida, després de veure que no hi ha opció a ser com els de la tele.

Sobta que en aquest retrat no hi hagi ni una referència a la tecnologia. Ni un telèfon mòbil. La factura és, més aviat, artesanal, de cant en directe (en anglès i italià) a les fosques. De convertir el robatori al súper en un joc tan vàlid com prendre pastilles, menjar polles (!) per relaxar-se i relaxar l'altri o passejar gossos i admirar els edificis antics. Hi ha un romanticisme baixat de graduació. Un desig d'explicar històries, certes o no (els apassiona més sorprendre que ser verídics). Tot és immediat. La joventut s'acaba. Miró es decanta per l'acció nua i es perd la seva potència dramàtica. Honest, serveix a la història, no enganya.

Un refugi indie
Autor i director: Pau Miró
19 de desembre (fins al 6 de gener) a la Sala Beckett


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala