Economia

El nombre d’empleats públics a Espanya

Espanya té un nombre excessiu d’empleats públics? La resposta és un no rotund. El 2019 –últimes dades disponibles a l’Organització Internacional del Treball– i en relació amb la població ocupada, a Espanya la taxa d’empleats públics ascendia al 16,3%, un percentatge molt allunyat del d’altres països

És una cançó que periòdicament sona, que és motiu de comentaris durant un temps i que acaba marxant de les tertúlies fins que torna a sonar: Espanya té un nombre excessiu d’empleats públics? La resposta és un no rotund. El 2019 –últimes dades disponibles a l’Organització Internacional del Treball– i en relació amb la població ocupada, a Espanya la taxa d’empleats públics ascendia al 16,3%, un percentatge molt allunyat del d’altres països: Noruega (32,4%), Croàcia (30,1%), Dinamarca (29,6%), Letònia (29,5%), Montenegro (29,3%), Suècia (29,2%), Eslovàquia (26,9%), Lituània (26,9%). (Dades obtingudes del mitjà Maldita.es.) Aclarit això, el que és precís veure és com es distribueixen aquests empleats públics de què Espanya disposa. I aquí sí que les diferències entre regions són abismals.

Al gràfic adjunt es relaciona el nombre d’empleats públics que hi havia el 2019 en relació amb la població ocupada en cadascuna de les regions mostrades (eix horitzontal), amb els saldos fiscals interregionals de cada regió elaborats pel sistema de fluxos monetaris del 2005, publicats el 2008, única vegada que el govern d’Espanya els ha publicat i que, per tant, són els únics oficials (eix vertical). Les línies vermelles indiquen la mitjana d’empleats públics d’Espanya i el saldo fiscal d’equilibri interregional.

Com podeu observar al gràfic queden determinats quatre quadrants. Al superior esquerre, aquelles regions que tenen un percentatge d’empleats públics per sota de la mitjana i superàvit fiscal interregional, és a dir, que perceben en forma de finançament més del que aporten en forma de contribucions fiscals. Cap regió és en aquest quadrant.

Al quadrant superior dret, se situen les regions que tenen un superàvit fiscal interregional i un nombre d’empleats públics superior a la mitjana d’Espanya. Aquí hi ha el gruix de les regions d’Espanya, i destaquen els casos d’Astúries i Extremadura.

Al quadrant inferior dret, hi ha les regions amb dèficit fiscal interregional, és a dir, que aporten al sistema més del que reben i que tenen un nombre d’empleats públics que és superior al de la mitjana.

I al quadrant inferior dret, hi ha les regions amb dèficit fiscal interregional i un nombre d’empleats públics inferior a la mitjana. I aquí és on hi ha Catalunya: la segona regió amb pitjor saldo fiscal interregional i el menor nombre d’empleats públics entre les regions d’Espanya.

Vostès que són molt intel·ligents, ja deduiran d’aquesta exposició tot el que se’n pot deduir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Economia

Els pescadors de Tarragona fan una jornada de vaga

Tarragona
economia

Manifestacions a la porta del MWC en defensa de Palestina i dels drets socials

L’hospitalet de llobregat

L’aeroport renova la senyalització orientativa de les terminals

girona
Tribuna oberta

Els desafiaments característics dels executius

PSICÒLOGA EXECUTIVA
Daniel Pérez
Director general de l’Energètica

“Arribar al 50% de renovables el 2030 és realista i necessari”

GIRONA
economia

Un estudi destaca la bona salut comercial de Lloret de Mar en temporada baixa

LLORET DE MAR
ECONOMIA

El Consell Comarcal del Maresme es compromet amb el futur de la pagesia

MATARÓ
ECONOMIA

Barcelona ordenarà els horaris i espais de càrrega i descàrrega al Gòtic i el Casc Antic

BARCELONA
Tribuna

Un primer però insuficient pas cap a la inclusió financera

Economista i President del Consell assessor de l’Institut d’Estudis Financers