La conducta fiscal poc exemplar d'Urdangarin

Aquests dies els ciutadans viuen amb sorpresa i indignació les notícies que es publiquen sobre la suposada implicació del duc de Palma en el cas “Palma Arena” i de l'Institut Nóos i que l'actual gendre dels Reis d'Espanya seurà al banc dels acusats. La pròpia Casa Real ha titllat de poc exemplar la conducta d'Iñaki Urdangarin.

Els meus arxius revelen uns fets que van succeir fa ja bastants anys i que han quedat relegats a l'oblit. Afortunadament existeixen les hemeroteques per recordar-nos esdeveniments del passat. En relació amb les conductes poc exemplars, Urdangarin va demostrar molt mala memòria a l'hora de pagar els seus impostos a l'Ajuntament de Barcelona. Un mes abans de les seves noces amb la infanta Cristina va ser acusat de morositat en alguns mitjans de comunicació. Concretament El Periódico del 5 de setembre de 1997 va publicar el següent titular sobre l'actual duc de Palma: “Urdangarin paga mig milió en multes i impostos acumulats des de 1993”, i l'entradeta afirmava: “El xicot de la infanta va complir pagar el seu deute municipal després de la denúncia d'una comissió anticorrupció.”

L'article d'El Periódico, signat per Marc Andreu, explica que el llavors promès de la infanta Cristina de Borbó devia mig milió de pessetes en concepte de multes i impostos municipals a l'Ajuntament de Barcelona, i que el pagament del deute es va produir poc després que la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) rebés una carta signada per una desconeguda comissió anticorrupció on es denunciava la morositat del futur espòs de la infanta.

El citat article també revela que Urdangarin devia al consistori de la Ciutat Comtal 19 multes de circulació, els impostos del seu cotxe i la seva moto i l'impost de béns immobles, IBI, de la seva casa corresponent als dos últims anys. Solament les multes que va pagar Urdangarin, en la seva majoria per estacionament indegut de la seva moto, ascendien a 155.000 pessetes. El llavors encara promès de la infanta Cristina va pagar també 92.910 pessetes en concepte d'IBI i 158.400 pessetes de l'impost de circulació dels seus vehicles que havia deixat d'abonar a la hisenda municipal des de 1993. Segons les informacions periodístiques, la carta de la comissió anticorrupció afirmava el següent: “És una immoralitat que l'Ajuntament embargui als ciutadans anònims per petits deutes i, en canvi, amb certs personatges actuï amb una falta de diligència sospitosa.” El periodista també escriu en el seu reportatge que la informació tenia tot l'aspecte d'haver sortit de l'interior de l'Ajuntament.

Amb posterioritat el consistori barceloní va realitzar una minuciosa investigació per esbrinar d'on havia sortit la informació publicada en els mitjans i van aconseguir identificar la font. La identitat del filtrador es va descobrir seguint la pista del password que utilitzen els funcionaris de l'Ajuntament per a accedir al sistema informàtic. El 22 de novembre La Vanguardia va informar de la següent notícia: ”Acomiadat per revelar el deute d'Urdangarin”, l'article aclaria que l'Ajuntament de Barcelona havia resolt acomiadar per abús de confiança i falta molt greu el treballador J. A. M., (encara que la notícia donava el nom i cognoms del funcionari interí acomiadat, per protegir la seva privadesa només he escrit les seves inicials) tècnic del districte de les Corts, després de comprovar que la seva contrasenya informàtica havia estat utilitzada per realitzar unificacions massives de dades de contribuents. Un d'aquests contribuents va ser Iñaki Urdangarin.

Consegüentment la conducta d'Urdangarin no va ser gens exemplar ja que fa gairebé vint anys va demostrar molt poc civisme i solidaritat en no complir les obligacions tributàries que tots els ciutadans de Barcelona tenim amb la hisenda municipal i que probablement va pagar el que devia pel miniescàndol que va esclatar en els diaris d'aquella època a molt poques setmanes del seu enllaç matrimonial i futura entrada en la família reial espanyola.