I el nyap de l'any és...
Un diari digital va proposar-se, fa un temps, recopilar les respostes més enginyoses donades en exàmens escolars. La ratlla que separa la realitat de la llegenda és difusa però la cosa va donar molt de joc i fins i tot va sortir-ne una mena de rànquing. Va triomfar, i molt, la reflexió que donava un suposat alumne de la Comunitat de Madrid quan li preguntaven “Cuantos continentes hay?”. El prometedor estudiant responia que “unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Majadahonda y Alcobendas. De todas formas ahora se llaman Carrefour”.
Es desconeix la projecció que va tenir aquell alumne de sapiència geogràfica qüestionable, però no és descartable que hagi acabat treballant per Apple. I és que la companyia de la poma ha resultat vencedora dels Fiasco Awards 2013 després de comercialitzar un sistema de mapes que situava la catedral de la Sagrada Família a l'illa d'Eivissa, l'Alhambra granadina a Cancún, el riu Ebre a Rio de Janeiro, la Costa Brava a Sud-àfrica o, entre d'altres, la ciutat de Berlín, al mig de l'Antàrtida.
L'estrepitós fracàs que va suposar la sortida al mercat, la tardor passada, del programa de cartografia digital d'Apple li donava molts números per endur-se el màxim guardó dels Fiasco Awards d'enguany, uns premis que es donen a Barcelona coincidint amb la setmana de celebració del Mobile World Congress i que premien el nyap tecnològic de l'any.
Tot i que en el seu moment la portaveu de l'empresa, Trudy Muller, va demanar “paciència” amb els desajustos que pogués patir l'iOS6, la carta oberta redactada posteriorment pel màxim responsable de la companyia, Tim Cook, demanant disculpes i recomanant els mapes de la competència (per exemple Google Maps, precisament el domini del qual buscava dinamitar Apple traient el seu propi sistema de cartografia) va acabar per demostrar que els deixebles del traspassat Steve Jobs l'havien espifiada, i fort.
La poma, per majoria.
El premi és fruit d'una iniciativa sorgida d'un grup de professionals i persones vinculades al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), sense cap ànim de lucre i que, segons que consta en la seva completa pàgina web (la portada està en anglès, català i castellà, i dona la possibilitat de llegir-la en fins a 22 idiomes més) busca “potenciar l'esperit crític, fomentar l'actitud positiva envers els entrebancs del camí cap a l'èxit”.
Ramon Palacio, impulsor dels premis, explicava en una entrevista a RNE que “no s'arriba a l'èxit sense passar pel fracàs. Perquè una idea funcioni, n'has d'haver provat moltes d'altres que no funcionen”. Per això, assegura, l'esperit dels premis no és ridiculitzar els projectes que se sotmeten a votació sinó fer un al·legat a favor de la insistència i la persistència tot i que les rodes, sovint, estan plenes de pals.
La gala 2013 es va celebrar en una cerveseria irlandesa i, en la línia absentista d'Apple (que tampoc no era present al MWC), cap representant de la firma no va anar a recollir el premi. L'any passat, en canvi, el director europeu de Blackberry sí que va acudir-hi i i va acceptar amb esportivitat el triomf.
Als Fiasco Awards les votacions són lliures, a través d'internet pot votar qualsevol que ho vulgui. Valgui només com a exemple del bon ull dels electors el fet que en la primera edició dels premis el vencedor va ser el Windows Vista de Microsoft, un sistema operatiu que, atesa la seva inutilitat, s'acabaria retirant del mercat.
