El tricampió, sota la lupa
L'estadística afegeix grandesa a un Barça eficient i espectacular
La solidesa defensiva ha permès que en 62 duels li hagin xutat 174 cops
Les 402 recuperacions de pilota del trident és l'exemple del futbol total
El Barça de Pep Guardiola, del curs 2008/09 és el millor de la història perquè ha guanyat més que cap altre equip. Però darrere aquesta fita històrica, un ventall d'estadístiques expliquen detalladament per què aquest conjunt, preciosista i eficient com cap altre, ha fet de la victòria un costum, gairebé una addicció.
«Té el gen italià», explicava una persona que coneix bé Guardiola, al·ludint al perfeccionament que ha fet l'entrenador del Barça de la filosofia que el club segueix des de l'arribada de Cruyff. I és ben cert. Guardiola, el futbolista més guanyador de la història del club, és, com diu el tòpic futbolístic, un romàntic, però no ha perdut mai de vista la necessitat de confirmar amb títols el bon joc del seu equip. Més encara sent entrenador del Barça, un club ple de grans campions sense corona.
És per això que el Barça del Pep serà recordat com un equip formidable que defensava millor que ningú. Un equip capaç de rebre només 174 xuts a porteria en 62 patits. Caldrà clarificar la dada, impressionant, explicant que el Barça ha rebut una mitjana de 2,8 xuts entre els tres pals en cada partit. Això s'ha aconseguit amb una feina defensiva de tot l'equip i un porter –premi Zamora 2008/09– que ha arribat al punt de maduresa definitiu.
El fet diferencial de la defensa del Barça de Guardiola, respecte de la de Rijkaard, ha estat, entre altres coses, els metres de distància amb Valdés. Amb el Pep, el porter ha hagut d'oficiar de lliure, ja que els centrals es col·locaven gairebé sempre al mig del camp, beneficiant el control, amb línies ben ajuntades. I evitant que el bloc quedés dividit en dues parts. Caldrà dir, en tot cas, que el francès Lilian Thuram i el català Gerard Piqué representen una etapa i una altra.
La zona ampla també va canviar, i molt, amb l'arribada de Pep. El de Santpedor sempre ha defensat que el 4-3-3 només té sentit si els migcampistes tenen presència a les dues àrees. Jugadors com ara Xavi i Iniesta han entès perfectament el que demanava l'entrenador. Tots dos han batut el seu registre de gols en una temporada. Deu n'ha fet el terrassenc; cinc, el manxec. En global, la zona ampla ha aportat 27 dels 154 gols que ha marcat el Barça durant aquest curs. Un bon percentatge que es complementa amb la gran efectivitat dels davanters.
Precisament, els artillers, elements essencials en la pressió de l'equip, han batut rècords de recuperació de pilotes –402 entre els tres– i han marcat cent gols, cosa que els fa el trident més golejador de la història del campionat de lliga.
El valor afegit d'aquest Barça, tal com se sap, és el camí que va triar per mirar d'arribar a un èxit que va acabar aconseguint. També és l'èxit d'una idea.
