Tal dia com avui fa cent anys

Avui fa tot just un segle que un grup d'entusiastes va posar la primera pedra d'un dels clubs més reconeguts de Catalunya, el que té mes socis de les entitats centenàries de les comarques meridionals i que celebra la seva longevitat condicionat per la crisi conjuntural, però a la vegada instal·lat en la placidesa arran de la progressió social gairebé geomètrica que ha experimentat en el segle XXI des que va multiplicar la qualitat de la seva oferta d'oci arran de la construcció de les noves instal·lacions, finançades amb la venda a l'Ajuntament de l'estadi de futbol (1998). El 1909, segons recull el llibre Història il·lustrada del Reus Deportiu (1909-2000), el club tenia 40 socis que pagaven 12 pessetes cada un. Ara, ha superat els 10.000 associats.

Probablement els personatges més rellevants en els cent anys d'història són el doctor Joan Domènech i Mas, president i defensor de l'esport com a eina per reforçar l'individu al marge de la competitivitat, i el jugador i actual president Joan Sabater Escudé, líder indiscutible del Reus de les sis copes. S'associa indefectiblement el Reus a l'hoquei perquè aquest esport li va atorgar repercussió estatal, europea i mundial. També és indiscutible que ara mateix acapara bona part del protagonisme en l'entitat juntament amb el futbol. Però també és innegable que quan l'hoquei va aterrar al Reus (1945), el club ja feia molts anys que havia adquirit una gran dimensió social.

El Reus va començar a formar part de la vida dels reusencs el 23 de novembre del 1909, quan un grup de gent provinent de diversos àmbits va signar la constitució del Club Deportiu. La burgesia copava els clubs esportius, però al llarg del segle XX l'esport es va democratitzar i va arribar a tots els àmbits de la societat. El Reus, arran dels triomfs, va passar de ser un club de practicants a ser-ho en bona mesura d'espectadors d'esport d'elit, tendència que s'ha tornat a invertir en aquests últims anys, tot i que els seguidors de l'hoquei sobre patins, sobretot, i del futbol continuen sent massius.

La crisi més forta tret de la que va provocar la guerra civil, va començar el 1975 i es va acabar amb la requalificació d'una part dels terrenys el 1989 i la venda posterior.