SABADELL
El debat metropolità
Els partits de Sabadell s'oposen a entrar a l'àrea metropolitana
Consens unànime contra la pèrdua de competències urbanístiques i tarifàries sobre serveis que, de retruc, podrien encarir-se
Plantegen impulsar altres ens supracomarcals que relliguin la perifèria de l'AMB
El debat sobre l'eventual encaix de Sabadell dins de la nova àrea metropolitana de Barcelona (AMB) va quedar tancat dimecres al vespre sense gaires sorpreses. Amb la llei que regula l'ens aprovada pel Parlament al juliol, cinc dels sis partits polítics –el portaveu del PP, Jordi Soriano, no hi va poder assistir per una lumbàlgia– van coincidir que Sabadell trauria escassos rèdits diluïda en una AMB que gira a l'entorn de Barcelona. Més aviat al contrari.
El portaveu del PSC, Joan Carles Sánchez, va fer el discurs més pragmàtic: a més de perdre garanties sobre el control del planejament urbanístic –ara bona part del terme municipal es considera no urbanitzable–, les tarifes de gestió dels residus i el preu del metre cúbic d'aigua tendirien a l'alça. També deixaria de ser municipal la gestió del servei de taxi i desapareixerien els títols urbans de transport, més barats que els integrats de l'ATM.
El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, va ser el més crític amb la llei de l'AMB, tot i que va admetre que la federació hi va votar favorablement per la simplificació administrativa que afavorirà i el reconeixement del fet metropolità, però va coincidir que planteja “un model que a Sabadell no li interessa”, que no dóna “cap garantia que els serveis millorin, baixin de preu o les decisions que es prenguin siguin millors” que a escala local i que podria convertir la ciutat en “quarto dels mals endreços” de la capital. Carme Garcia (ICV-EUiA) tampoc es va mostrar partidària “d'entrar-hi de moment”, però va matisar que no es pot negar la rellevància d'“una de les 10 primeres àrees metropolitanes d'Europa”.
El Vallès, escapçat
La portaveu de l'Entesa, Virgínia Domínguez, va centrar la crítica, a banda d'aspectes esmentats, en “la fragmentació del Vallès” a conseqüència de la manca de debat territorial. Magí Rovira (ERC) també va criticar que la frontera de l'AMB quedi a l'extrem sud de Sabadell i va certificar que el debat local arriba massa tard.
Alternatives
També hi va haver consens en la conveniència d'impulsar mecanismes de cooperació i planificació d'abast supramunicipal o supracomarcal per a les poblacions excloses del domini de l'AMB, però amb receptes diverses.
El PSC local defensa que a “llarg termini” les ciutats històriques de l'arc metropolità i altres que guanyen pes –com ara Mollet o Sitges– imitin els punts forts de gestió conjunta o les eines de planificació, amb Sabadell en una posició geogràfica privilegiada.
Entre les altres parts, CiU planteja una AMB amb dues corones diferenciades i “geometria variable” en el fet de mancomunar tasques; ICV-EUiA, un govern administratiu a escala regional; mentre que l'Entesa i ERC hi contraposen l'aposta de Via Vallès per un “projecte d'escala vallesana” que integri poblacions diverses sense marcar centres ni perifèries i estableixi línies sectorials de treball conjunt on més convingui. Però això serà un altre debat.
