Opinió

LA CRÒNICA

Un sínode diocesà a Vic

El pare i el fill menor s’aboquen al mirador de la cinglera del Far. El nen contempla impressionat el sublim panorama que es projecta sobre Sant Martí Sacalm i el Collsacabra, i pregunta: “Pare, això que veig és un fons de pantalla de Google?” El pare li contesta: “No, fill, el que veus és la realitat, des d’una altura de 1.123 metres.”

A l’ermita recullen un full parroquial que anuncia el començament d’un sínode diocesà a Vic que ha de durar des d’ara fins a l’any 2022. El bisbe Romà Casanova l’ha convocat, però en l’escrit es pregunta: “Comença el sínode... I ara què?” Ell mateix es contesta: “Ha de ser una gran consulta, oberta a tots els que són membres de l’Església Catòlica, per veure què hem de fer per donar resposta als grans interrogants que hi ha en el cor i en la vida de les persones.” Reconeix el senyor bisbe que “la fe cristiana s’està afeblint en el cor de molts”.

L’any 1957 l’Església va detreure sis parròquies del bisbat de Girona per passar-les al de Vic. Per això constantment ens trobem amb una barreja de jurisdiccions. El Far correspon ara al bisbat de Vic, i el seu bisbe convoca un sínode. Però no ho fa pas a l’ensems del de Girona, ni de les altres diòcesis catalanes. Sembla que pertocaria que primer es posessin d’acord tots els prelats de la província eclesiàstica de la Tarraconense per convocar-lo conjuntament, i no cada bisbat pel seu compte. Com podran debatre els cristians de Vic qüestions pròpies, sense que tinguin cap ressò ni seguiment a Girona, ni en els altres bisbats? Els problemes que tinguin a Vic són gaire diferents dels que es tenen a Girona, posem pel cas?

Preguntant-ho a una persona pròxima al bisbe de Girona, diu que aquí no hi ha pas intenció de convocar-lo. El prelat gironí, que està a frec de la jubilació, deu pensar que un sínode és una moguda molt forta, i que l’Església gironina no té prou forces per afrontar-lo. És qüestió d’anar fent, i complir les misses i la litúrgia de les hores. Constatem amb tristesa aquesta falta d’encaix i d’empenta.

Se’ns acut preguntar-nos, però, com es podrà decidir res sense el vistiplau de Roma. Per exemple, el paper de les dones a l’Església pot canviar del que és ara? El celibat obligatori dels capellans ha de continuar malgrat la falta de clergues? El matrimoni és per a tota la vida? El pensament de l’Església Catòlica encara té molta importància, sobretot als pobles, on s’aplega bona quantitat de persones que varen ser educades en aquesta fe i que –més o menys– en són fidels, i que mereixen respostes a l’estat actual de les coses.

Així, el pare del nen reflexiona, mentre admira en silenci com emergeix de la boira l’Agullola de Rupit. Un lloc fora del comú per fer-ho!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]