Opinió

Una bona companyia

Vaig créixer al costat de l’animal més bo que existeix: el gos. Cada dia, quan arribava de l’escola, em rebia amb gran il·lusió. Li encantava donar la poteta i dormir a l’hora de dinar. També em va ensenyar a cuidar i a estimar sense condicions, tal com ho feia ell. Existeix alguna cosa més bonica que ser fidel de manera incondicional? Crec que tots els nens haurien de gaudir de l’experiència de tenir un gos. Aprens a valorar coses com la salut i la família a una petita edat, la qual cosa em sembla molt important. El meu ja fa 9 anys que ens va deixar, però segueix present en forma de bons records. Era un amic de veritat; i els amics de veritat no són fàcils de trobar.

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.