Opinió

Només la gent jove?

Aquest matí estava llegint una notícia sobre l’ansietat i tristor, efectes en la gent jove durant aquests temps de pandèmia. A sota de la notícia en format xarxa social hi ha espai per a comentaris, els quals, lluny de ser empàtics, jugaven al “i jo més!”, entrant en aquesta xarxa genèrica d’individualisme egòlatra en què el col·lectiu al qual es pertany és el que ha patit més en aquesta pandèmia.

Deixem de mirar-nos el melic perquè és un desastre mundial, que vol dir que l’hem patit totes en majúscula, incloent-hi els i les joves, una franja de població a la qual, pel sol fet de tenir menys anys de vida, es criminalitza constantment: ja tindrà temps per trobar feina, ja tindrà temps per sortir de festa, ja tindrà temps de fer vida universitària, ja tindrà temps d’independitzar-se, i en aquest ja tindrà temps s’hi pot afegir qualsevol altre tòpic del modus vivendi que està estipulat que hem de seguir el jovent; això sí, al ritme que es consideri adient depenent de l’ocasió, del mercat laboral, de l’oferta de feina, dels preus dels estudis, barems que casualment no estan en mans de la gent jove.

Així doncs, deixem de llançar pedres a la nostra pròpia teulada, no es pot obviar la feina feta dels sectors essencials, però tampoc es pot obviar que el problema és genèric; deixem-nos d’individualitats, si un col·lectiu té un problema el primer que hem de fer és escoltar.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.