Opinió

Carta al Sr. Asens

Dissabte al vespre vaig veure’l a l’entrevista que li feien al programa Mirada endavant, l’1 d’octubre cinc anys després; abans no va respondre a la primera pregunta del periodista, s’afanyava a donar el seu més sincer suport a Carme Forcadell per les xiulades rebudes a l’acte de l’Arc de Triomf. Jo no sé si vostè hi era, o només parlava d’oïda. A la Carme Forcadell no se la va xiular, a ella com a persona. Sí que es va xiular alguna de les idees que va expressar en el seu discurs, com també se la va aplaudir en altres. Quan va començar a parlar, des dels manifestants, es demanava silenci a la plaça, bé fos als que intentaven cridar alguna consigna o als que comentaven en petit grup alguna cosa; és a dir, per damunt de tot hi havia interès a escoltar-la. Ara bé, això no vol dir estar-hi d’acord en tot, la gent va expressar l’acord i el desacord. Una vegada més, és una demostració de la transversalitat del moviment independentista. Segurament també hi havia votants o simpatitzants de vostè que van xiular en algun moment del discurs. Els polítics massa sovint estan acostumats a dirigir-se només al seu públic i, és clar, llavors tot són aplaudiments. Doncs dissabte a l’Arc de Triomf no hi havia un sol públic, i els polítics han de poder diferenciar el que és una crítica personal o una crítica a la seva actuació, posicionament o proclama. Són els polítics que han de recollir la veu de la gent i no a l’inrevés.

Avinyonet del Penedès (Alt Penedès)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.