Prou feminicidis

Títol en primera plana d’aquest rotatiu el diumenge 15 de gener. Té tota la raó, encara que, personalment, posaria “homi-cidis” o “assassinats, de dones”, si no fos perquè el prefix homi podria ser qualificat de “masclista”. Vulgues no vulgues, sempre que ho llegeixo em ve al cap la pel·lícula El verdugo, de García Berlanga, de l’any 1963, basada en la por del gendre del botxí (interpretat magistralment per l’actor italià Nino Mamfredi), que, com a successor del sogre, haurà d’exercir algun dia el seu càrrec. El sogre (José Isbert) el tranquil·litza dient que el cas només es dona de tant en tant, i que també, si es dona, hi ha possibilitat d’indult. El cas es dona, i precisament d’un feminicidi. El matrimoni, amb fills i sogre, es trasllada a Mallorca en espera de la sentència judicial, i quan són tranquil·lament dins les coves del Drac, se sent una veu tenebrosa que prové d’una fosca barqueta amb guàrdia civils a bord que reclamen la presència del nou botxí. A partir d’aquí, comença el drama del pobre gendre, que es nega un i altre cop a exercir el càrrec. I el final acaba amb l’escena del reu, primer, i el botxí, després, arrossegats pels guàrdies cap al patíbul. El sogre, quan ell torna al vaixell, diu “veig que han augmentat la paga”. El gendre respon “mai més no ho faré”. El sogre: “Bé, jo també vaig dir el mateix la primera vegada.”I acaba la pel·lícula amb unes vistes del port de la ciutat de Mallorca.