Jo que he viscut “diferents” vides, ara que visc en un lloc somiat, sento que estimar allò que t’envolta com pot ser: la natura, les persones, els ocells, el mar, els peixos, els cotxes, etc., sento que ja n’hi ha prou. Si aquesta energia que em dona aquest lloc la puc compartir, millor i si no, la mort ja em farà despertar del somni actual. Per a mi, no hi ha cap problema. Vull dir que viure és senzillament això. Sentir el que vius i, si no és així, cal canviar de lloc i buscar noves energies. Sempre sento que, quan ha començat el nou any, les meves energies són iguals perquè continuo vivint el mateix lloc! Les promeses futures, si voleu, estan molt bé, però hem de ser realistes. Estem a on estem perquè ja ens sembla bé. No cal esperar solucions fantàstiques, quan quasi tot depèn d’un mateix. I les persones que ja no estan amb tu segur que volen que t’espavilis! Tu en el seu lloc pensaries igual. Llavors, només cal fer el primer pas, que és ben teu. La resta va arribant tot sol.