La xenoglosofòbia no és una paraulota

Hi ha un fet molt greu que corca la convivència: el menyspreu respecte als qui vivim a Catalunya com a catalans. Aprendre una llengua estrangera sovint és una experiència divertida i emocionant, però per a alguns sembla que és una tortura. El mal és patir xenoglosofòbia, esdevenir xenoglosofòbic. Aleshores, sorgeix l’enveja, la burla, l’assetjament i, fins i tot, la violència de diversa mena.

Ningú no vol ser homòfob, misogin o racista, oi? Però n’hi ha que ho són, i els cal suport. Doncs a qui té –per desconeixement o per adoctrinament ideològic– ansietat per una llengua que per ell és estrangera, que això és el que significa la parauleta, cal que l’ajudem. N’hi ha que pateixen una sensació de malestar, de preocupació, de nerviosisme i, fins i tot, de mala bava, quan senten o es troben amb la llengua catalana. No és gens bo.

Ser bilingüe o plurilingüe és enriquidor. Per a això cal ser valent, eixerit i persistent, i paga la pena. Ajudem-nos i ajudem-los: obrim la ment i la confiança, passet a passet, expressant-nos serenament, permetent correccions, veient la TV o escoltant la ràdio en català, llegint... i rient, rient molt.