Perdre el tren

El tren de la tècnica, en la nostra societat, va a una velocitat supersònica i les persones de la tercera edat no som a temps d’agafar-lo. Molts polítics s’omplen la boca, asseverant que volen una qualitat de vida per a les persones grans i, certament, pel que fa a la medicació, cada vegada surten nous medicaments i vacunes que poden allargar-nos la vida. I això està molt bé, sense que calgui, amb tot, suprimir remeis casolans que aconsellaven les nostres àvies. I que la investigació i promoció de noves maneres de guarir o prevenir no tingui per finalitat més guanys econòmics per a les indústries farmacèutiques, sinó més qualitat de vida per al col·lectiu tan nombrós de la franja de les persones d’edat avançada. Però, en relació amb la tècnica (mòbils, tauletes, ordinadors, targetes bancàries), no podem posar-nos al dia, per la velocitat del “com” va avançant i millorant la tècnica de tots aquests estris, amb noves aplicacions, que ben prompte seran substituïdes per altres de millors. Reclamem més qualitat de vida amb medicacions avançades, quan calen, i alhora menys canvis tecnològics amb els estris que ja hem après de fer servir, perquè altrament no podem agafar el tren, de manera tranquil·la, per viure en aquesta societat que va variant tan ràpidament. I una de dues: o ens posem malalts o quedem marginats.