Prepotència

La incompetència general genera descrèdit i animadversió vers l’àmbit de qui el professi. Això és el que està passant en la política espanyola, en estar encegats en l’odi i menyspreu per mantenir-se capficats contra un poble que reclama solucions. I quan la resposta rebuda només és més opressió, cau en la punibilitat d’allò correcte, cosa que embolica més la troca. Gairebé tot el gremi de l’arc parlamentari pateix de l’enveja que un polític (o partit o grup) hagi pogut captar l’anhel silenciat de tot un poble, cosa que tots desitjarien poder fer. No són polítics de debò, ja que es tanquen a negociar, a arribar a una entesa. I més encara quan les solucions podrien ser beneficioses per a ambdues bandes, perquè tot és negociable. El més greu és que s’ha barrejat l’estament jurídic, un dels pilars de la democràcia, embrutint-se i rebaixant-se, inventant-se delictes que ens fan mal a tots, restringint la llibertat d’opinió i censurant algunes opinions. A més, quan ha interessat, el mateix Estat ha regalat parts estratègiques del territori. Recordo el Rosselló, Gibraltar i Menorca, i el món no es va acabar. Hi ha res millor que que la gent opini sobre el que vol obertament? La política ha d’estar al servei del poble i no a la inversa.