Ucraïna i el Donbass

Al món occidental és dogma de fe que els ucraïnesos estan disposats a morir com mosques per tal de recuperar i conservar el Donbass, actitud que trobem heroica i laudable i que fomentem amb paraules, diners i armes a dojo. És dogma de fe també que els habitants del Donbass volen formar part d’Ucraïna, tot i ser russòfons i russòfils.

Què passaria si sospitéssiu, si sabéssiu que els del Donbass són separatistes i no volen ser ucraïnesos ni d’ànima ni de carnet, igual com molts de vosaltres no voleu ser espanyols? Us repensaríeu les vostres arengues? O sou com aquells carpetovetònics del “sostenella y no enmendalla” i “què posa en el teu DNI?

Què passaria si penséssiu que molts ucraïnesos no volen ser sacrificats a l’escorxador de la guerra per uns trossos de terra allà a l’est i que firmarien encantats el començament de negociacions amb els russos per posar fi a l’escabetxada? Tot i les pèrdues territorials segures. No els donaríeu suport? O preferiu seguir sent els cheerleaders dels falcons americans, que són tan bons, ells, i volen tant de bé?

I que corri la sang, vull dir, el xampany. I la diplomàcia al botavant!