L’abús de poder dins les empreses acostuma a tenir rostre: sovint, el d’un comandament mitjà amb trets psicopàtics que actua impunement contra el treballador més compromès. L’objectiu? Anul·lar-lo. El resultat? Salut mental trencada i carreres professionals destruïdes. El burnout ha estat reconegut per l’OMS, però a les empreses és un terme que es considera gairebé subversiu. No se’n parla, no es documenta i, sobretot, no s’assumeix. En canvi, s’estigmatitza qui el pateix. Mentrestant, els agressors continuen actius i promocionats. On són els protocols i les inspeccions que haurien de ser obligatòries? El silenci és el pitjor còmplice. Cal trencar aquesta complicitat institucional i empresarial. La salut mental no pot continuar sent moneda de canvi per mantenir jerarquies tòxiques.