Isabel

L’esperit que brolla del paràgraf 1r, art. 2, de la Declaració dels Drets Humans pel que fa a la/les llengua/gües descobreix que tot habitant del planeta parli la llengua que vulgui. Si proclameu que vos sentiu molt espanyola, si manifesteu que tan estimeu Espanya, no vos ha de saber greu que vos parlin en qualsevol llengua espanyola no castellana tot i tenir la traducció simultània a l’abast. El castellà, el català, l’euskara, el gallec, l’aranès, el bable, la fabla i el sayagués formen part del patrimoni cultural d’Espanya. Sapigueu que quan el castellà va començar a aflorar a Catalunya ja feia vora 500 anys que es parlava català al Principat. D’entre les 6.000 i 7.000 llengües que encara es parlen al món, la més antiga és l’euskara. Vos hauríeu d’haver sentit orgullosa i considerar un honor que se vos adrecessin en tal idioma, però malauradament el vàreu rebutjar. Suposo que sabreu que el castellà i el català són llengües germanes, car provenen del llatí. Llegiu i mediteu el salm 27, 1-6. Vos omplirà i potser tindreu la curiositat d’esbrinar quelcom de la rica multiplicitat dels parlars d’Espanya.