Com a feligrès durant deu anys de Mn. Jaume Reixach a la parròquia de Riells, i com a president de l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT), manifesto el que segueix amb l'acord majoritari de la nostra junta.

És paradoxal que l'acollida d'un jove immigrant, major d'edat, que el papa Francesc beneiria, s'hagi convertit en un malson per a Mn. Reixach. Recordem que ell va tenir la trista mala sort de patir un crim a casa seva perpetrat per una persona que se n'ha declarat culpable i que Mn. Reixach no està imputat pel jutge.

La situació personal en què es troba Mn. Jaume és conseqüència d'una actuació irregular del Bisbat de Girona qualificada per nosaltres d'injusta, atès el coneixement i les dades que tenim d'aquest cas, sobretot pel seu allunyament de la parròquia de Riells en la qual, a parer nostre, es va contravenir el Dret Canònic (cànons 1717 a 1727, sobretot el 1717 i el 1722).

Aquest patiment i indefensió extremats a què ha estat sotmès Mn. Reixach podria haver estat una de les causes d'un diagnòstic mèdic de càncer greu.

Una trentena llarga de feligresos de Mn. Jaume ens reunim un diumenge al mes amb ell per tal de donar-li suport. En aquest sentit, subscric totalment la carta publicada a El Punt Avui el 26-8-2015, per part d'exalumnes del Collell, on es fa la descripció de molts dels fets d'aquest cas que deixen entreveure clarament un abús de poder per part de la jerarquia eclesiàstica i també valoro les cartes públiques escrites anteriorment en defensa de Mn. Jaume.

Com a conclusió, demano al senyor bisbe de Girona que faci tot el possible per restituir a Mn. Jaume Reixach l'honor i el bon nom al qual totes les persones tenen dret, ja que nosaltres com a cristians no entenem, segons l'Evangeli, aquesta situació.