Coses d'avis

Vaig anar al poble on vaig néixer per visitar els meus familiars. En el transcurs d'una de les nostres converses, vaig preguntar per una veïna nostra que ja devia ser molt velleta, i em contestaren que vivia a la residència del poble.

Quan vaig poder la vaig anar a visitar i em semblà força eixerida i contenta perquè, segons em digué, rebia bastants visites de la gent del poble.

Al cap d'una estona d'escoltar-la, amb afecte li vaig agafar les mans i mentre seguíem parlant les hi retenia afectuosa entre les meves. Jo la mirava somrient i de sobte vaig veure que unes llàgrimes li lliscaven cara avall. Sorpresa i preocupada, li vaig preguntar què li passava. I ella plorant molt emocionada em contestà: “Feia molt de temps que ningú m'agafava les mans”.